Una aproximació a la premsa escrita barcelonina de la dècada dels 70

A mitjans de la dècada dels anys 70, Barcelona havia esdevingut amb Madrid,  la prinicipal ciutat de referència en quant a l’actualitat informativa de l’Estat Espanyol i també a nivell europeu amb rotatius d’edició diària com Tele/exprés, nascut el 1964 i d’altres diaris més veterans com La Vanguardia, (des de 1939 fins a finals d’agost de 1978 s’anomenava oficialment La Vanguardia Española), El Correo Catalán, El Noticiero Universal o Diario de Barcelona. L’any 1974 va néixer Mundo Diario, tenint com a principal “target” les capes obreres i universitàries de l’època.

Portada del “Tele/exprés” al setembre de 1975 amb la foto de l’alcalde sortint, Sr. Massó amb la seva senyora i l’alcalde entrant, Sr. Viola amb la seva dona Montserrat Tarragona.

Context polític i social a Barcelona

Al setembre de 1975, Joaquim Viola Sauret pren possesió com alcalde de Barcelona substituint a Enric Masó. Viola estava casat amb Montserrat Tarragona Corbella, germana de dos persontages coneguts d’aquella època: Eduard Tarragona Corbella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i Inés Tarragona Corbella, professora i impulsora del col.legi major femení Verge de Núria ubicat al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Faltaven pocs mesos perque morís Franco i la situació de crisi econòmica i social sacsejava cada dia les portades d’aquests diaris.

Barcelona, setembre de 1975. El nou alcalde Joaquim Viola i Sauret, el tercer començant per l'esquerrra i la seva dona, Sra. Montserrat Tarragona i Corbella a les festes de la Mercè. Foto Arxiu Històric de Barcelona realitzada per Pérez de Rozas
Barcelona, setembre de 1975. El nou alcalde Joaquim Viola i Sauret, el tercer començant per l’esquerrra i la seva dona, Sra. Montserrat Tarragona i Corbella, a les festes de la Mercè. Foto: Arxiu Històric de Barcelona, realitzada per Pérez de Rozas.

Tendències ideològiques dels diaris barcelonins

El diari líder  d’aquell temps continuava sent La Vanguardia, amb una posició clarament liberal-conservadora, per contra El Correo Catalán comença el seu declivi i El Noticiero Universal, també de tendència conservadora, aconsegueix rècord de vendes en aquells anys. Per altra banda, ens trobem amb el Tele/exprés, de caire “progressista” juntament amb Mundo Diario. L’any 76 surt al carrer l’Avui i El País i al 78 El Periódico de Catalunya de la mà de l’empresari Antonio Asensio. Els diaris afins al règim franquista (Solidaridad Nacional, 1939-79 i el vespertí La Prensa, des de 1941 fins 1979) viuran els seus últims anys de vida al perdre durant els últims anys d’aquesta dècada, subvenció pública, lectors i publicitat.

Manifestació sindical a les Rambles de Barcelona. Desembre de 1977 (Arxiu Fotgràfic de BCN / Pérez de Rozas)
Manifestació sindical a les Rambles de Barcelona. Desembre de 1977. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona / Pérez de Rozas)

Enllaç on trobareu més informació i aprofundiment del tema de la mà del professor de Ciències de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Marcel Mauri:

http://www.upf.edu/obraperiodistica/es/anuari-2012/editorialismo-prensa-transicion.html

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s