Panorama actual sobre les negligències mèdiques a Catalunya

A la vida, tots podem cometre errors humans per que al cap i a la fi, som humans. Però quan es tracta de la nostra salut que la deixem en mans dels responsables de la sanitat, això ja és un altre història. Pot sorprendre o no que ja immersos en ple segle XXI, a casa nostra es produeixin casos greus o molt greus de negligències mèdiques que poden arruïnar en part o totalment la vida d’una persona.

Evolució de les negligències mèdiques des de 1986 a 2012
Evolució d’expedients relacionats amb negligències mèdiques, des del 1986 al 2012 (Font: COMB)

Fonts d’estadística: comparacions històriques dels últims 30 anys, destacant els últims anys (retallades pressupostàries).

 

La postura del Síndic de Greuges

 Segons el Síndic de Greuges (organisme públic de la Generalitat de Catalunya), en els casos en que s’ha valorat que pot haver-hi negligència mèdica,  s’ha demanat la intervenció de la Subdirecció general d’avaluació i inspecció d’assistència sanitària de la Generalitat , i s’ha assessorat la persona interessada sobre la possibilitat de reclamar responsabilitat patrimonial. Podem trobar aquests casos i exemples a les resolucions que la web del Síndic té penjades. ( www.sindic.cat/resolucions/Root/SinRes2013IE.htm)

 El Síndic valora si les actuacions de les administracions públiques s’ajusten al dret o no en temes, per exemple, com les llistes d’espera, la informació al pacient, la retallada en despeses però no entra a valorar sobre les negligències mèdiques, per tractar-se de temes molt tècnics que requereixen de coneixements mèdics.

Les dades segons el COMB

El Dr. Josep Arimany és director de l’àrea de Praxi del COMB (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) que tracta casos de negligències mèdiques que afecten als metges col·legiats. Creada al 1986 per la necessitat que tenien els metges d’una assegurança en l’àmbit de la responsabilitat civil perquè abans, no hi havia una cultura de demanda contra el metge. El COMB en aquest sentit va ser pioner a tot l’Estat Espanyol.

El Dr. Josep Arimany, a la seu del COMB. Foto: Juan Pablo Torrents-Faura
El Dr. Josep Arimany, a la seu del COMB. Foto: Juan Pablo Torrents-Faura

Arimany afirma que en línies general no han augmentat significativament les negligències i només ha pujat un 5 % les demandes contra els metges. No podem dir, doncs, que estem davant una pujada significativa. Segons dades de l’àrea de praxi del COMB, de totes les denúncies penals que el Col·legi tramita, només un 2% són condemnes fermes. En l’àmbit civil, hi ha un 60 % d’absolucions i un 40 % de condemnes. Les dades que mostra el Col·legi de Metges és que la majoria de les errades mèdiques les trobem en els següents casos: mort com a conseqüència d’una intervenció quirúrgica, l’oblit de cossos estranys en una operació, l’error de diagnòstic del càncer i la cirurgia plàstica.

Font: COMB
Font: COMB

L’errada mèdica, un fet noticiable

Indemnizada por la sanidad catalana tras amputarle los 20 dedos por un error medico” (www.20minutos.es/noticia/1730354/0/catsalut-sanidad-catalana-negligencia-medica/juicios-indemnizaciones/errores-amputaciones )

En aquesta edició digital del diari “20 Minutos”, es tracta una notícia sobre un error mèdic, on es remarca la greu situació de la sanitat pública per les retallades, i com aquests tipus d’errades tenen com origen aquests retalls en sanitat. També remarca que l’associació “El defensor del paciente” ha portat a terme aquest cas des dels seus serveis jurídics per ajudar a la persona afectada i també per fer públic i notori aquest cas com a mostra d’altres casos que continuen succeint.

 El punt de vista del metge privat

 En l’àmbit de la medicina privada, hem parlat amb el Dr. Jordi Benedé, pèrit-mèdic del COMB i director del despatx de peritatges mèdics Dr. Benedé a Barcelona.

El Dr. Benedé
El Dr. Benedé

En els últims 10 anys, creus que han crescut  el número de negligències mèdiques a Catalunya?

No tinc una estadística però tinc la percepció de que sí; per les retallades, els serveis mèdics funcionen pitjor i no es fan les derivacions o les proves oportunes. En conseqüència, sí hi ha un retard en el diagnòstic que deriva a vegades en una mala praxis mèdica.

Quins són el casos més freqüents en l’actualitat, de negligències mèdiques que es produeixen a la sanitat catalana?

Al nostre despatx ens trobem sobretot amb casos de cirurgia, traumatologia, ginecologia, urologia i també bastants casos d’estètica, dentals, (pròtesi)…Un altre part que trobem són temes d’oncologia on és necessari tenir un diagnòstic precoç. El retard en el diagnòstic i la falta de mitjans provoca moltes vegades que les malalties curables es converteixin en incurables per l’estadia ja tant avançada de la malaltia.

Quan una persona creu que ha petit una negligència mèdica, què és el primer que ha de fer?

Nosaltres sempre diem tres aspectes fonamentals: el primer és la recollida de la història clínica, sense això no es pot analitzar si hi ha hagut una mala praxi. L’afectat té que demanar la història clínica al centre on ha estat atès però de vegades es troba que li posen dificultats per donar-li, però la llei ho exigeix. Després, es tindria que posar en contacte amb un gabinet jurídic-mèdic, que analitzés la situació. En el nostre cas, fem un estudi de viabilitat, on s’analitzen tres coses. Primer, si ha hagut mala praxis, segon, si això es pot demostrar. I en tercer lloc, si té una repercussió jurídica i econòmica viable, si no, no val la pena. Si això resulta una viabilitat positiva, llavors es decideix per quina via és més recomanable, si per la via penal o la via civil, o si és un contenciós civil-administratiu quan es tracta de la sanitat pública.

Quan pot durar un procés des de que es denuncia el fet fins que s’arriba una sentencia judicial ferma?

També depèn de la via jurídica, si és per via civil, penal o contenciós. Normalment, lo primer és aconseguir tot l’historial clínic. Després, un estudi de viabilitat, que pot durar entre un i tres mesos. El següent pas és fer la pericial que pot trigar uns altres tres mesos, i seguidament fer la reclamació, arribant a judici en un o dos anys. Però després pot haver-hi recursos o apel·lacions, per tant són recursos bastant llargs. El cost psicològic és el que desgasta més als pacients que són també els nostre clients, més que l’econòmic.     

El futur ens ofereix un augment de negligències mèdiques  o al contrari, una reducció?

El futur ens ofereix, sens dubte, un augment de les negligències però també perquè els pacients tenen problemes econòmics per fer-hi front. L’augment és degut bàsicament a dos aspectes, la medicina pública, que és el 90 % del sistema sanitari espanyol, està en caiguda lliure; reducció de serveis i despeses. En segon lloc, cada cop més la gent té més facilitats per reclamar i i això abans es desconeixia. S’ha produït un distanciament entre el metge, que abans era intocable, i el pacient.

“El pacient del que es queixa més, és de la falta d’atenció humana  i d’empatia del metge  o de l’equip mèdic que no pas per la feina mal feta”.

Ens pots explicar un cas concret, on la víctima hagi obtingut un veredicte just i satisfactori?

Li podria dir molts. Li explicaré un cas senzill: un home de 70 anys, amb bon estat de salut, se li diagnostica un quadre febril. Primer és atès pel metge de capçalera, i no millora,  i després és atès un dia, i un altre…Fins que passa una setmana, havent-hi un retard en la derivació i el diagnòstic. Passada aquesta setmana, al no millorar se’l duen a urgències i quan arriba a l’hospital, l’home està onze hores amb un sistema deficitari, amb una atenció deficient…I mor aquella mateixa matinada per un xoc sèptic, per una infecció que no s’havia diagnosticat durant tota aquesta setmana. Aquest cas era d’una persona que estava empadronada a Barcelona i que es trobava de vacances a Extremadura, que és on va ocórrer. El pacient del que es queixa més, és de la falta d’atenció humana  i d’empatia del metge  o de l’equip mèdic que no pas per la feina mal feta.

 

Anuncios

2 comentarios sobre “Panorama actual sobre les negligències mèdiques a Catalunya

  1. Trovo molto utile combattere la negligenzia nel settore sanitario.Non solo in Catalunya ma specialmente in Italia dovrebbero impegnarsi maggiormente per la salute pubblica. Ciao da Nino Minieri Es muy importante luchar conra la negligencia sanitaria. Tambien en Italia como en Catalunya deberian poner mas seriedad por defender la salud pubblica . ciao con amistad Nino Minieri

  2. És a dir, segons el sector públic hi ha una xifra que podiem dir que “només ha pujat un 5%”, és a dir que està dins ‘de la normalitat’, mentre que segons el sector privat les negligències mèdiques es deuen a les retallades… que a ells no els afecten? Pregunto…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s