En Jordi Cruïlles, de “Grus”

En Jordi Cruïlles va néixer al municipi d’Urús, encara que molts cerdans diguin a dia d’avui Grus, que per cert va ser el nom oficial durant la dècada dels anys 30 del segle passat. Quedem a casa seva, a la part més alta del poble, un lloc amb jardí on al fons es pot veure les muntanyes de la tossa que envolten aquesta vila. Jordi té un tarannà amable i auster, dur però obert. Un home tranquil que sap veure la vida amb calma i sobretot amb optimisme, encara que reconeix que des del començament de la crisi econòmica al 2008, la comarca de la Cerdanya s’ha quedat una mica estancada. És una persona de recursos i que mai s’avorreix: la caça, la recol·lecció de bolets, fer excursions amb la família i els amics són les seves aficions.

En Jordi al jardí de casa seva, amb la muntanya de la Tossa al fons (Foto: Juan Pablo T. F.)
En Jordi al jardí de casa seva, amb la muntanya de la Tossa al fons (Foto: Juan Pablo T. F.)

Professionalment ha treballat de pagès, de constructor-promotor i també com a guarda de la reserva natural del Cadí-Moixeró. Els seus pares havien viscut a Queixans (Fontanals de Cerdanya) i van tenir cinc fills, però ell va ser l’únic que va néixer a Urús al 1946. Aquest poble, on Cruïlles va ser alcalde del 1979 fins al 2007, s’ha convertit en un lloc de segones residències de coneguts personatges del món de la política, l’empresa, la comunicació i l’esport.

Records d’infància a “Grus” 

En Cruïlles a l'estiu de 1962
En Cruïlles a l’estiu de 1962

En Jordi se’n recorda de moltes coses:Llavors no existia cap tipus de comerç o negoci  de restauració, només hi havia un parell de cases (Cal Mirosa i Cal Met) que feien de fonda d’una manera molt familiar”. Va anar a l’escola del poble, el que ara és l’edifici de l’ajuntament, des del 6 fins als 14 anys, i només eren uns dotze o catorze alumnes de diverses edats però a l’any 65 es va tancar per que es va crear la mancomunitat d’escoles d’Alp, que aglutinava alumnes de Fontanals, Alp, Das i Urús. Quan finalitza l’etapa d’escolarització obligatòria, marxa cap a Barcelona per estudiar dos anys de formació professional, treballant al mateix temps, per després tornar a “Grus”.

Quan vull que m’expliqui què ha canviat en el poble des de que va néixer, ell contesta: “què ha canviat?… Ha canviat tot! Quan jo vaig néixer, al poble no havia aigua corrent, ni telèfon, només un petit generador elèctric al poble de Bor que donava llum a uns pocs pobles i de forma molt precària”. “I per descomptat, en aquella època tot eren camins de terra sense asfaltar i bàsicament es vivia de l’agricultura. Les dones anaven a rentar a mà la roba a un safareig que hi havia la costat de la font freda i que encara es conserva, i també hi havia dos safareigs més, a la plaça del poble i aquí, a la “font del veïnat””, al costat de can Cruïlles.

“Quan jo vaig néixer, al poble no havia aigua corrent, ni telèfon…tot eren camins de terra sense asfaltar i bàsicament es vivia de l’agricultura.”

Festa major. Urús. agost 1965. Plaça del poble
Festa major d’Urús. Agost de 1965. Plaça del poble (Foto: Jordi Cruïlles)

Moltes vegades, la gent que estiueja a Urús es pregunta per l’origen d’aquesta paraula d’arrel basca tant curiosa. En Jordi explica queanys enrere s’havia dit Grus, Oruz, Órus, Urús….Però als anys 70, concretament a l’any 77, es va fer una enquesta entre la gent del poble i un 50% per cent optava pel nom de Grus, mentre que l’altre meitat preferia el nom d’Urús”. La qüestió la va resoldre finalment en Joan Coromines, autor del diccionari etimològic de Catalunya, que en ser consultat per l’ajuntament va aconsellar que es digués oficialment Urús perquè etimològic era més correcte: és una paraula d’origen basc que vol dir aigua.

L’etapa d’alcalde

La gent del poble va ser la que va animar al Jordi a presentar-se com a batlle i de fet, va ser l’única candidatura que es va presentar a les eleccions municipals democràtiques que es celebraven en quaranta anys. Es va presentar com a independent al 79, però a partir del 83 sota les sigles de CiU: en total vint-i-vuit anys: “quan vaig arribar a l’alcaldia, el primer que vam fer va ser la millora dels serveis bàsics d’aigua, electricitat i la xarxa d’equipaments públics”; arranjament de camins, el projecte del nou disseny d’ampliació del cementiri i la compra del camp de la Closa com espai d’esbarjo. En definitiva, es va definir urbanísticament el creixement del poble: “teníem un ajuntament sanejat: mai vàrem tenir deutes i de ben segur, suposo, que ara segueix igual també”.

Respecte al túnel del Cadí, que precisament ara es compleixen 30 anys des de la seva apertura, Cruïlles comenta que “en un primer moment, es va viure amb preocupació perquè la construcció del túnel afectava a nombroses finques privades. La boca nord del túnel és terme municipal d’Urús i ara, on es troben els peatges, hi havia dues cases que es van tenir que expropiar, a part d’altres terrenys que també foren requisats”. Finalment, es va arribar a un acord entre els propietaris i l’empresa promotora del túnel, perquè fossin indemnitzats encara que amb una quantitat que no fou la desitjada; la promotora del túnel no va atendre algunes millores que des del consistori demanava pel poble: “no estàvem d’acord en alguns punts del projecte que s’havia realitzat, i és per aquest motiu que a l’octubre del 1984 no vaig anar a la inauguració oficial del túnel com a signe de desacord perquè no es van atendre les peticions que reclamaven els veïns”. Però amb el pas dels anys però, en Jordi que creu que sí que s’ha vist que en alguns aspectes, ha sigut positiu per l’economia del poble i de la comarca.

Vista d'Urús actual.  "La Closa" i al fons, Masella. Foto: Juan Pablo T. F.
Vista actual de “Grus”. “La Closa” i al fons, Masella. Foto: Juan Pablo T. F.

Li pregunto pel “boom del totxo” a Urús,  i em contesta que “tot això va començar a principis dels anys 60 quan dos famílies de Barcelona, els Mora i els Fabregat, van començar a estiuejar a Urús.  Al poc temps van venir també per fer-se una casa d’estiueig, altres famílies de Barcelona com els Jal, els Griso-Raventós, els Vilaplana-Duran, els Termes, etc…”. Es així com els anys 70 va començar la construcció de segones residències, tenint-ne el seu punt àlgid a mitjans del 80, quan construccions Riera va edificar de la mà de l’arquitecte Salvador Torrents, vint-i-cinc cases apariades amb jardí i on es va fer la primera piscina del poble, parlo de l’any 88. De seguida, es va començar diverses construccions de segones residències fins el 2008, que es va parar tot de cop. El resultat ha estat un període d’expansió urbanística que ha fet créixer econòmicament als urusencs, igualment que la resta d’habitants de la comarca, a part, diu,  “que s’han revaloritzat les terres on s’han anat construint cases d’estiueig”.

I el dia a dia al poble com és? “som un poble molt petit i gens problemàtic. Si ens reunim tots és per celebrar la festa petita de Sant Climent al novembre i també per fer alguna paella o calçotada”, però a part d’això, el túnel ha afavorit que es relacionin més amb els veïns de la boca sud del túnel; Bagà i Guardiola de Berguedà. I a nivell laboral, els urusuencs treballen en diversos sectors: restauració, sector immobiliari, jardineria…”També alguns treballen a Puigcerdà i a les pistes d’esquí de Masella i la Molina i uns pocs encara, conreant el camp i fent de pastor”.

Present i futur d’Urús i la Cerdanya

La Cerdanya, com la resta de Catalunya, ha gaudit del creixement immobiliari fins al seu fre sobtat al 2008. Afortunadament, aquesta comarca era i és un referent turístic molt important. Cruïlles considera que a “partir de la crisi la comarca s’ha recolzat amb activitats turístiques tradicionals, incorporant-se de noves com el senderisme, el paracaigudisme o l’elaboració de productes de proximitat”. Com a prioritat, pensa que “s’hauria de promocionar el turisme entès com a activitat diària amb l’objectiu de no patir els efectes estacionals anomenats temporada baixa o fora de temporada”. Està convençut que la millora de l’economia passa perquè aquesta, es reactivi de forma global “sense descuidar projectes que hi ha sobre la taula” i que podrien ser un revulsiu per a la comarca “com són els jocs d’hivern del 2026, la construcció del túnel de Toses, el segon túnel del Cadí i l’eix París-Toulouse-Barcelona, sense oblidar la millora de la xarxa ferroviària”. 

Acabem aquesta estona de conversa remarcant-me que la gent que viu a Cerdanya és “gent afable”, i també “comerciant per ésser una comarca de muntanya, turística i fronterera”.

 Article publicat a la revista Cadí-Pedraforca (nº 17)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s