De Miramar a Sant Cugat

4. TVE Miramar. copyright RTVE
Estudis de TVE a Miramar. Foto: cedida per RTVE

Aquest mes de juny es compleixen trenta-cinc anys del trasllat dels estudis “Miramar” de TVE a Catalunya (ubicats a la muntanya de Montjuïc), a l’actual centre de producció de Sant Cugat del Vallès.


Durant el primer semestre del 1983, a Espanya començava a caminar el nou govern socialista que, al gener d’aquell any, va nomenar a Pere Felis Daudí com a nou director de TVE a Catalunya, en substitució del periodista Juan Antonio Sáenz Guerrero. Uns mesos més tard, al setembre, entrava en funcionament Televisió de Catalunya (TV3).

Al juny d’aquell any, concretament el dia 27, les instal·lacions on estaven ubicats els estudis centrals de TVE a Catalunya, coneguts com Miramar, es van traslladar a unes noves instal·lacions d’uns 50.000 metres quadrats, molt més grans i modernes ubicades, al barri de Sant Joan de Sant Cugat del Vallès. Cal remarcar que, fins a finals de 1984, no es va finalitzar el trasllat de manera complerta.

Balcó del mediterrani

Miramar, el petit pavelló on es va ser la casa de TVE durant gairebé 25 anys, va ser edificat per acollir-hi un restaurant durant l’Exposició Universal de 1929. Però a partir del 1959 es va convertir en la seu dels estudis de Televisió Espanyola a Catalunya. El 14 de juliol d’aquell any es van inaugurar, i el recordat presentador José Luis Barcelona va obrir les emissions amb la frase “Buenas tardes desde el balcón del Mediterráneo”.

José Luis Barcelona dando instrucciones al camara. TVE Miramar. Principis anys 60. foto Horacio Seguí
José Luis Barcelona a Miramar, a principis dels anys seixanta. Foto: Horacio Seguí

A mitjans de la dècada dels setanta, el centre de TVE a Catalunya es trobava dispers entre els estudis de Miramar, Esplugues de Llobregat (on llogaven els estudis cinematogràfics del director de cinema Antonio IsasiIsasmendi) i l’Hospitalet de Llobregat, al mateix temps que la producció de programes augmentava. Una raó més, aquella, per tenir-ho tot centralitzat en un únic espai, com van ser els nous estudis de Sant Cugat.

El trasllat va suposar algunes avantatges com l’eliminació de les interferències que fins el moment produïa Ràdio Barcelona, en alguns programes. Una interferència que s’originava davant la necessitat d’enviar el senyal a l’antena del Tibidabo, des d’on havia de ser remodulada en àudio i vídeo. La interferència es produïa en els programes emesos des de Barcelona i consistia en unes ratlles en diagonal, que partien de l’angle superior dret de la pantalla del televisió.

Un cop establerta a Sant Cugat, TVE-Catalunya entrà en una nova dinàmica ja que, gràcies a les noves instal·lacions, es van assolir quotes de participació majors a la programació estatal, especialment a La 2, i també al circuit català que, en algunes ocasions, servia de banc de proves de programes i personatges que després gaudirien d’una extraordinària popularitat com la periodista Júlia Otero o l’incombustible Jordi Hurtado.

Com una família

Els estudis de Miramar evoquen molts records a aquells professionals que hi van treballar i que després van poder comparar amb les noves instal·lacions. Irene Mir, presentadora d’espais diversos procedent com a locutora a Ràdio Espanya, va entrar al 1963, després de superar un càsting, a  TVE. Aquesta etapa la recorda com “una època meravellosa”. “Érem com una família amb una gran il·lusió per la nostra feina”, afirma, mentre que el trasllat a Sant Cugat el recorda amb “nostàlgia per deixar els històrics estudis de Miramar, on vaig passar vint anys de la meva adolescència i joventut”.

 

Per la seva part, Rafal Arias Mallafré, periodista de la secció d’esports que va començar a Montjuïc amb el programa Sobre el Terreno, en té un record fabulós. “A la vida, una de les coses millors que et poden passar és treballar amb el que mes t’agrada i  tenir experiències cada vegada més impactants…”, assegura. “A la secció d’esports –prossegueix–, treballàvem amb càmeres de cine i amb les mítiques ‘movioles’ per muntar les entrevistes. Tot era molt primari però, alhora, molt divertit”. Arias remarca que Miramar va ser el centre líder en producció de programes esportius de TVE arreu de l’Estat i que d’aquí sortiren grans professionals com Mercedes Milà i Olga Viza.

A nivell tècnic, un cop a Sant Cugat, Arias admet que “es va donar la volta al mitjó”, perquè es podia treballar amb molta comoditat, amb gran espais, diversos platós i nombroses cabines de muntatge i estudis de realització, a més de noves càmeres de vídeo. Però per contra, també recorda que es va començar a contractar a molta gent i, en gran part, es va perdre l’esperit d’improvització i el “caliu” que es donava als estudis de Miramar.

Únic centre de producció únic a l’Estat

Actualment, els estudis de Sant Cugat continuen sent l’únic centre de producció de programes de l’Estat amb set platós. Produeixen espais per a les diferents cadenes de la TDT (La 1, La 2, Clan, Teledeporte i Canal 24 horas), Canal Internacional i els serveis interactius de la Corporació de RTVE.

5. TVE Sant Cugat a l'actualitat. Copyright RTVE
La seu de TVE a Sant Cugat actualment. Foto: RTVE

A més, des de fa poc més d’un any, alberga el primer museu de la televisió a Espanya, que recull una àmplia mostra dels diferents dispositius que han fet possible que la televisió arribi a les nostres llars i on es recullen tots el oficis per produir un programa de televisió. Impulsat pel realitzador Nicolás Albéndiz, també és un recull visual històric dels programes produïts a Miramar i Sant Cugat: imatges úniques que ens han acompanyat des de 1959 fins als nostres dies.

Reportatge publicat al Report.cat

Anuncios

Gabriel Calzado, fundador y presidente de Asisted (asistencia domiciliaria)

“Aplicamos la gestión empresarial con filosofía social”

All-focus

Calzado durante la entrevista (Foto: Juan Pablo T-F)

La entrevista a Gabriel Calzado tiene lugar en una de las salas de la sede central de Asisted, en la calle Muntaner casi tocando Ronda General Mitre, en pleno barrio de Sant Gervasi. Esta entidad se creó con el fin de proporcionar especialistas en atención y asistencia domiciliaria a personas mayores o dependientes.


 

¿Cuéntenos la historia de esta empresa y por qué la creó?

Asisted nace por circunstancias de la vida…, y con vocación de servicio. Hace unos cuarenta años yo estudiaba medicina y, para pagarme los estudios, empecé a cuidar a personas mayores. No terminé la carrera, pero seguí con esta labor desde 1980, que es cuando fundé Asisted.

En la actualidad somos más de setecientos profesionales que prestamos nuestros servicios de atención domiciliaria a más de mil usuarios mensualmente, ya sean personas mayores o que por cualquier otro motivo tienen limitada su capacidad de autonomía para ejercer las actividades básicas de su vida diaria.

¿Cómo ha evolucionado el tema asistencial respecto a la sociedad en los últimos treinta y cinco años?

Ha evolucionado pero no al mismo ritmo que ha evolucionado la sociedad en general. A principios de los años ochenta, en Barcelona, ​​los servicios sociales de atención domiciliaria eran mínimos. En aquella época las personas mayores estaban atendidas en casa y por sus familiares. La realidad actual, como consecuencia de una mayor desestructuración familiar, cambios demográficos, una mayor incorporación de la mujer al mercado laboral, etc, es que estamos ante una situación muy diferente a la de hace cuarenta años. Hoy tenemos más dificultades para atender como quisiéramos, a nuestras personas mayores.

“Hoy tenemos más dificultades para atender como quisiéramos, a nuestras personas mayores”

¿Cuál es su labor como presidente de esta entidad?

Supervisar, junto con el consejo de dirección, el día a día de la asociación y definir las estrategias de futuro a seguir. Además, gestiono las relaciones institucionales con otras entidades del sector para llegar a acuerdos y convenios de colaboración, ¡hay mucho por hacer!

Y, ¿cuál es el panorama del sector actualmente?

Entre todos estamos haciendo un gran esfuerzo para que la situación cambie, para dignificar y conseguir un mayor reconocimiento social de la actividad. Es un sector en el que se ha instalado cierta precariedad, habiendo mucha economía sumergida que desprestigia la profesión. Hay que fomentar y potenciar la formación de los cuidadores, valorar su trabajo y fidelizarlos: este es el camino hacia un mayor reconocimiento del sector.

All-focus
Foto: J. P. T-F

Parece evidente que cada vez hay más demanda de cuidadores y cuidadoras.

Sí, sin duda hay más demanda porque cada vez tenemos una población más envejecida. Nosotros ofrecemos un servicio nuevo y a la vez antiguo: antes estas labores de atención y cuidado la hacían la hija o el hijo de la persona dependiente. Ahora, esto ha cambiado y mucha gente mayor que no se vale por sí misma contrata un cuidador. Desde Asisted podemos hacer una asistencia integral: desde levantar a la persona de la cama, lavarlo, sacar a pasear a su perro, hacer gestiones y compras, prepararle el almuerzo, meterlo en la cama, etc…Hasta turnos de cuidadores las veinticuatro horas del día.

“Hay que fomentar y potenciar la formación de los cuidadores, valorar su trabajo y fidelizarlos”

De manera complementaria, ofrecemos un servicio de tele-asistencia domiciliaria gratuita para reducir las horas presenciales y así abaratar el coste económico que supone la contratación del servicio. También ofrecemos un servicio gratuito de orientación y asesoramiento a las personas mayores, informándoles sobre qué servicios y prestaciones de los servicios sociales de la administración pueden tener acceso. A diferencia de otras empresas del sector, Asisted no funciona como una empresa de colocación o de intermediación: Todos nuestros profesionales están dados de alta en el régimen general de la seguridad social, lo que proporciona una total seguridad jurídica y laboral a la persona asistida y un merecido reconocimiento y cobertura profesional al asistente. Somos una entidad social sin ánimo de lucro.

Tanto nuestra entidad como el servicio que prestamos están homologados por el Departamento de Acción Social y Ciudadanía de la Generalitat de Cataluña.

Planes de expansión para 2018…

En la actualidad, aparte de la central de Barcelona con sede en Sant Gervasi, tenemos ocho delegaciones repartidas dentro del territorio catalán. Nuestro modelo de gestión está basado en la proximidad. Nuestra intención es poder llegar a dar servicio y cubrir la demanda que, cada vez más, se encuentran muchas áreas de población en el territorio y sin descuidar la calidad del servicio: aplicamos la gestión empresarial con filosofía social.

¿Qué diferencias y similitudes hay entre Cataluña y el resto de España respecto al sector de la asistencia? y ¿respecto a otros países europeos?

Los países más desarrollados económicamente tienen más tradición, sensibilidad y dotación presupuestaria en todo lo referente a las políticas sociales. El SAD (Servicio de Atención Domiciliaria), se ha ido diseñando e implantando en Europa de una manera heterogénea y de acuerdo a las necesidades y recursos destinados a ello. Podemos decir que los países nórdicos son los pioneros, y a continuación se añaden Alemania, Reino Unido, Francia y Holanda.

En 2006 se aprueba en España la Ley de la Dependencia y, por otro lado, en 2007, en Cataluña, se aprueba la Ley de Servicios Sociales.

¿Cuál es su opinión sobre la Ley de la Dependencia y la de servicios sociales? ¿Cree que han cumplido las expectativas?

Ambas leyes establecen el acceso a los servicios sociales como un derecho universal, y eso ya es muy positivo. Se les bautiza como el cuarto pilar del estado del bienestar, junto a la sanidad, la educación y las pensiones. Son leyes imprescindibles en una sociedad que se define como desarrollada, si bien hay que reconocer que en nuestro país no han logrado asumir todos los ambiciosos objetivos para los que fueron creadas. La grave crisis económica que se produce a partir de 2008 no ha ayudado lo más mínimo y el Estado no ha podido destinar la dotación presupuestaria inicialmente prevista y destinada a desarrollar estas leyes. Pero hay que reconocer que han supuesto un cambio cultural y de mentalidad en nuestra sociedad, y nos ha dado una mayor conciencia social respecto al servicio de atención domiciliaria.

4
Sede central de Asisted

Personalmente, ¿qué es lo que más le satisface de poder ayudar a personas mayores o dependientes?

Te diría que ayudar, en el sentido más amplio de la palabra, ya es por sí mismo muy gratificante. Mi experiencia, en este “tránsito” que es la vida, es que todo lo que das te hace crecer y que de una manera u otra te devuelve: aunque sólo sea por egoísmo, ¡ayuda!

 

Entrevista publicada en la edición de enero de 2018 de ‘La Fada de Sarrià i Sant Gervasi’

Germans Singla, fundadors del coworking Workspot

“Ens volem adaptar a les diferents necessitats de qualsevol tipus de coworker”

2.jpg
Pepe, Diana i Fredy durant l’entrevista a una de les sales de Workspot. (Foto Juan Pablo T-F)

L’entrevista té lloc en una de les sales de Workspot on estan presents Pepe, Diana i Fredy Singla: germans i cofundadors d’aquest innovador espai de coworking que va començar el passat mes de setembre al barri de Sarrià. En Pepe fa de “portaveu” dels tres.


Pepe, què et va motivar a crear aquest espai de coworking?

Cadascú dels tres germans som emprenedors i tenim diferents perfils: El Fredy és dedica a l’administració d’empreses i porta un negoci de restauració. La Diana és interiorista i fa mobles conjuntament amb un artista mallorquí, i jo estic amb temes d’inversions i també en el sector immobiliari.  Com a emprenedors se’ns va acudir ajuntar sinergies i crear aquest espai. La idea era aportar la diferent visió dels tres.

Explican’s que és un coworking?

Ara està molt de moda, però abans estaven els anomenats business center. La diferència fonamental és que els coworkings són espais de treball en format obert i no hi ha separacions perquè es busca l’estalvi, però especialment les sinergies, i també la flexibilitat en tarifes i horaris. Aquí, les tarifes són fixes o flexibles i tens un mes de prova; si no t’agrada te’n vas. Ens adaptem a les necessitats dels clients amb uns espais i amb un disseny pensat pel client; des del wifi a les taules que es connecten entre elles.

1.jpg
Pepe Singla (Foto Juan Pablo T-F)

Dintre del vostre espai hi ha el “club de coworking”, què és?

Això be una mica de que volíem crear una marca, de fer una “comunitat”, i poder fer altres espais; de replicar-ho en altres llocs i també pel desenvolupament del concepte de veritable comunitat de professionals agafat de coworkings d’altres països on està molt arrelat aquest concepte, on hi han centres amb grans comunitats perquè estan molt ben pensats. Veiem que tot això mancava als coworkings de Barcelona i de la resta d’Espanya però també volíem oferir un tracte de tipus “boutique”.

La tarifa d’accés de “member spot” consisteix que per trenta nou euros i per trenta hores al mes, formes part d’aquest club. Això comporta tenir accés al espai, correspondència personal, poder fer reunions de treball , disposar d’un “locker” per rebre compres online, accés al wifi, refrescos, cafès, fotocòpies, etc. L’única cosa és que no tens accés a una taula de treball, doncs el perfil d’aquest client necessita l’espai per treballar de forma puntual. Ens volem adaptar a les diferents necessitats de qualsevol tipus de coworker, i per aquest motiu tenim vàries possibilitats: venir només els caps de setmana, el lloguer només de sales de reunió, llogar un espai de dilluns a divendres o a part time.

Quin és el target que entra al vostre espai per a treballar?

Hi ha molta diversitat: gent jove que acaba de finalitzar la carrera, un jubilat que ve aquí a fer els seus petits negocis, una noia que es dedica a fer consultoria de fer feines de personal i fa les entrevistes aquí, estrangers majoritàriament d’arreu d’Europa, etc.

4.jpg

Una persona amb pocs recursos econòmics, com pot optar a treballar al vostre espai?

És evident que molts coworkings han iniciat com a solución el tema econòmic, però això ja ha canviat i no és la única raó. Nosaltres no volem competir en preu però som emprenedors i podem intentar fer plantejaments del tipus ‘intercanvi professional’. Per exemple, si ets un social media, doncs si ens interessa els teus serveis, el que no ens pots pagar amb diners ens ho pots pagar amb feina, portant-nos la comunicació online.

“cada cop hi haurà més autònoms que optin per tenir el seu espai de treball en els coworkings”

Parleu d’un nou format de publicitat, spotlight: en què consisteix?

És un format de publicitat diferent. Volíem fer una cosa tan absurda que cridés molt l’atenció als mitjans de comunicació: agafar part de l’espai de workspot i posar-lo  de “cara al carrer” i fer una exposició itinerant d’una idea, un concepte, d’un producte, el que sigui…Exposat dintre i que estigui il·luminat, per això el nom de spotlight, les vint-i-quatre hores del dia. Es tracta de fer publicitat d’idees, conceptes, perquè és una zona que, en gran part, és peatonal. Ens trobem amb un nou concepte de fer publicitat pels de fora i també pels nostres “coworkers” perquè puguin donar a conèixer la seva marca o el seu negoci.

Per què Workspot és un espai amb preus competitius?

Creiem que estem oferint preus molt competitius pel servei que donem i les possibilitats que hi ha dins l’espai. Oferim una il·luminació, un mobiliari, una diversitat de tarifes que ens situa en la línia de les tarifes de tots els coworkings. A més, cal tenir en compte que aquí tenim uns espais atractius però sobretot confortable com la sala de juntes que és tota de vidre, on no ets sents tancat. Et trobes amb unes taules de disseny, cuidant el mínim detall, perquè estiguis a gust, la fusta de les taules de treballs són de roure. S’ha combinat el negre, el gris i la fusta per crear un caliu, un ambient perquè et sentis com a casa teva. A més, pensem que la tendència serà que en a curt termini proliferin aquests tipus d’espais i moltes empreses que contractin a un freelance, per una qüestió de reducció de costos; cada cop hi haurà més autònoms que optin per tenir el seu espai de treball en els coworkings.

Entrevista publicada a l’edició impresa de “La Fada de Sarrià i Sant Gervasi”

Jordi Martí Galbis, president del Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi

 “Som el districte vagó de cua d’inversions a la ciutat”

IMG-20170508-WA0002

Jordi Martí és, des de mitjans de 2015, president del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Llicenciat en dret i militant del Partit Demòcrata (PDeCAT, l’antiga Convergència Democràtica), ens rep al seu despatx de la seu del districte situat a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià, i durant gairebé una hora parlem de diverses qüestions sobre Sant Gervasi i Sarrià.

Com s’estructura i organitza el Consell Municipal de Sarrià-Sant Gervasi?

Barcelona està organitzada territorialment en deu districtes. Els districtes municipals són els òrgans descentralitzats que representen els interessos dels diversos barris i zones de la ciutat.

El Consell Municipal de Districte és l’òrgan de representació col·lectiva del Districte i està integrat per dinou consellers/es nomenats per l’alcalde i proposats pels partits polítics proporcionalment als resultats electorals obtinguts als districtes en les darreres eleccions municipals.

Primer de tot hi ha un regidor executiu (que representa el govern de l’Ajuntament de Barcelona al Districte), després els consellers municipals, el funcionariat i un regidor-president del consell, (que en aquest cas és un servidor), i que és una figura més institucional, que modera i presideix els plenaris del districte, presideix els actes protocolaris juntament amb el regidor executiu. Alhora, sóc el cap del grup municipal demòcrata que actualment té majoria absoluta al consell municipal; està format per deu dels dinou consellers municipals que hi ha en total al districte.

Expliqui’ns la seva feina diària com a president?

Sóc una figura institucional que em coordino amb el govern de l’Ajuntament per presidir actes, plenaris, audiències públiques, consells de barris, festes majors i actes del teixit associatiu de diversos barris. Per altra banda, lidero, juntament amb el portaveu del nostre grup (PDeCAT) al districte Pol Lliró, l’organització d’aquesta formació política als sis barris que configuren Sarrià – Sant Gervasi.

IMG-20170508-WA0004
Durant l’entrevista amb l’editor de la Fada, Pau Galí (esquerra)

Des de que va assumir la presidència del districte, quins canvis més significatius ha vist que s’han fet als barris del districte?

El punt de partida de qualsevol govern es millorar l’estat actual de la ciutat. El nou govern del districte està dividit (Barcelona en Comú i PSC), i estem a l’equador de mandat. Per primer vegada,  en els 37 anys que portem d’ajuntament democràtic, el full de ruta del pla d’actuació del districte -el PAD- no s’ha aprovat. A l’última audiència pública del districte, que va tenir lloc fa deu dies, molts dels veïns que van assistir es queixaven de que no eren atesos ni rebuts pel govern municipal del districte. Un exemple molt clar ho tenim aquí, a Sarrià: des de fa més de dos anys, es reclama construir la biblioteca de Sarrià; el projecte estava fet i aprovat des de feia dos anys i encara no han començat les obres. També podem parlar de la Llosa de Sarrià, on s’han tret places d’aparcament i ja veurem com acabarà perquè el govern no té  en compte l’opinió majoritària dels veïns i no ha sabut portar a terme un procés participatiu real.

“Tenim un govern que no tira endavant els projectes perquè no hi ha pressupost”

 

Som el districte vagó de cua d’inversions a la ciutat; històricament és el més maltractat en quant a pressupost, excepte a l’etapa de Trias com alcalde, que es va anivellar amb la resta de districtes. Al barri de Sant Gervasi-Galvany que actualment té uns 50.000 habitants sense comptar el mercat de Galvany, té zero equipaments públics.

Creu que s’hauria de dividir el districte en dos districtes nous? Un que englobés tots els barris de Sarrià,  i un altre, els barris de Sant Gervasi.

Jo sóc veí del barri del Putxet i és cert que cau lluny de la seu del districte, però tenim els consells de barri que són òrgans participatius i que tenen la missió d’aproximar la vida del districte als barris. Crec que sí que s’ha de plantejar el mapa municipal però més endavant, encara que és molt complicat perquè a la gent li pot genera sentiments d’arrelament, entre altres coses…Si hagués una veritable descentralització dels districtes de Barcelona per decidir equipaments, polítiques socials, etc, encara tindria més sentit.

El nostre districte és un dels que més concentra índexs elevats de contaminació atmosfèrica de tota Barcelona. No creu fer, de manera urgent, un pla efectiu d’actuació?

Aquest és un problema que no es pot lluitar o resoldre només des del districte, per un tema de competències, mitjans, i perquè es una problema que engloba tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, encara que ja s’està potenciant, des del districte, el transport públic net. S’ha de lluitar contra la contaminació dels vehicles antics, i s’ha de potenciar el transport públic i incentivar el vehicle elèctric (bici, moto, furgoneta, autobús i cotxe). Sóc optimista perquè ara al menys, per primera vegada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, s’han posat d’acord en fer un bon diagnòstic conjunt sobre aquesta qüestió i han signat un protocol unitari.

Té algun lloc predilecte  on li agradi estar per desconnectar?

Jo “tiro” cap a la proximitat, visc al barri del Putxet. Hi ha una part del barri que m’agrada molt: el parc del situtat a dalt de tot del turó del Putxet. És un racó on respires perfecte, a prop de casa i amb unes vistes increïbles de la ciutat.

 

 Entrevista publicada a La Fada de Sarrià i Sant Gervasi

 

El restaurant Via Veneto, escenari del programa “el comerç i les escoles”

6
A la cuina del restaurant, els estudiants atenen les explicacions del gerent Pere Monje, i del xef, Sergio Humada (Juan Pablo T.-F.)
El passat 17 de gener va tenir lloc un altra edició del programa “el comerç i les escoles” al mític restaurant Via Veneto del carrer Ganduxer

La trobada va comptar, com ja és habitual, amb la presència del president de l’Associació de Veïns del Turó Park, Bartolomé Criado, i amb l’assistència d’una vintena d’alumnes de la fundació Adsis (entitat que treballa per la inclusió de joves al món laboral), i que formen part d’un programa de formació i inserció per a adolescents sense estudis d’ESO per poder accedir a un grau mig de formació professional. Aquesta vegada l’amfitrió de “el comerç i les escoles” va ser en Pere Monje, director de Via Veneto. Aquest restaurant el va fundar el seu pare, Josep Monje, amb altres socis fa tot just cinquanta anys: al 1967 i en plena època de la gauche divine barcelonina.

4
Al celler de Via Veneto (T.F.)

L’actual director d’aquest restaurant va començar parlant de l’equip, format per una quarantena de treballadors, repartits entre la cuina i la sala principal. A Via Veneto, la cuina és caracteritza per ser una cuina elaborada, de mercat i amb productes frescos de primera qualitat. Monje va explicar als alumnes de la fundació Adsis que qualsevol negoci és una empresa, i un exemple molt clar és un restaurant; ja que compte amb un ampli “repertori” de proveïdors que tracten de forma diària. El món de la restauració és un dels sectors més importants a Espanya i té moltes possibilitats d’inserció laboral, encara que la crisi ha afectat molt al sector però també està sent un dels primers que està percebent la recuperació: el 15% dels llocs de treball a Espanya provenen d’aquest sector. 

Durant la trobada formativa els alumnes van poder visitar diverses parts del restaurant com la sala principal, inspirat en el famós restaurant parisenc Maxim’s, on Monje va explicar les seves característiques; d’estil clàssic i elegant, amb una ambientació creada arran de detalls com els quadres que decoren l’estància i les taules generosament separades unes de les altres perquè cada client tingui un grau confortable d’intimitat. A Via Veneto la feina comença de ben d’hora; a les deu del matí  s’inicia el muntatge de la sala, es revisen les taules, la coberteria i les estovalles.

La cuina va ser una altra estança visitada: el xef, Sergio Humada, va explicar com funciona un espai d’aquestes característiques. A la cuina es treballa sota pressió ja que és el “pulmó” del restaurant, i sempre amb productes frescos; tenen proveïdors d’arreu del món i de països com Itàlia o Austràlia. A més, externament, se’ls encarrega portar la cuina de festivals musicals com el de Cap Roig, a la Costa Brava, i  han arribat a portar el menjar de celebrities com Lady Gaga. Per Humada, la cuina té una vessant creativa i també és un exemple de com portar un equip de professionals sota pressió. Cal tenir una bona aptitud per gestionar l’estrès; es a dir, autoritat sense autoritarisme. Cal remarcar que aquest establiment és el restaurant de tota Espanya que més temps porta conservant una estrella Michelin.

5

Demostració de com pelar una taronja (T.-F.)

La visita va continuar al celler on Monje va explicar que actualment tenen més de 20.000 ampolles de més de 2.000 varietats i on la  més antiga data de 1914. Finalment el recorregut va acabar a una sala privada, on un professional de l’equip de cambrers va fer una demostració de com pelar una taronja sense tocar-la amb les mans; tota una demostració d’art culinari.

El comerç i les escoles

“El comerç i les escoles” és un programa impulsat per la Direcció de Comerç de l’Àrea d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona i en l’actualitat compte amb 58 establiments i 99 escoles de Barcelona adherides. Aquest programa (que funciona des de fa més de déu anys) té com a objectiu afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de Barcelona entre l’alumnat, mitjançant el comerç de barri, i alhora educar per a un consum crític i responsable.

Publicat a l’edició de febrer de 2017 de La Fada de Sarrià i St. Gervasi

 

Dr. Jaume Padrós i Selma, president del Col·legi de Metges de Barcelona

“El CoMB també és i vol ser un agent més de dinamització cultural i del coneixement del barri i de la ciutat”

Mutuam

El Col·legi de Metges de Barcelona es troba situat al barri de la Bonanova, en concret, al número 47 del Passeig de la Bonanova.  L’actual seu corporativa es va inaugurar ja fa uns “quants anys”, al 1968. Com a institució de referència del districte i de la ciutat de Barcelona, parlem amb el seu actual president, Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 1959). Llicenciat en Medicina i Cirurgia (UB), és especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina del treball. És doctor en Medicina per la UAB i màster en Gerontologia Clínica per la UAB. Actualment, exerceix com a consultor en gerontologia clínica a Mutuam i també com a responsable de salut laboral del F.C. Barcelona. Des de 2014 és el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), corporació de la qual també va ser vicepresident (2010-2014) i secretari (1994-2010).

Quina valoració fa d’aquest tres anys com a president del CoMB?

Si ens referim a nivell personal, em sento força satisfet de la feina feta per la meva Junta. Ens vam presentar amb un programa molt ambiciós que ens ha exigit el millor de tots nosaltres i crec que, a falta d’un any per a les properes eleccions, hem assolit la majoria dels objectius que ens havíem proposat.  Si la valoració l’haig de fer tenint en compte l’entorn social, econòmic i polític amb el qual hem conviscut, no puc amagar que ha estat i és molt complex i difícil. Tothom ho sap. La nostra professió, com molts altres sectors, ha patit molt, però els metges han estat a l’alçada perquè, amb el seu compromís ètic i amb molts sacrificis, han mantingut la qualitat dels serveis sanitaris del nostre país. No cal que li digui que és un gran honor representar un col·lectiu de tant nivell com el mèdic.

Com s’estructura internament un col·legi tant potent com és el de metges?

El nostre col·legi té una certa complexitat. D’una banda, ha d’oferir tot un conjunt de serveis per als metges i, de l’altra, que és la més fonamental, ha d’estructurar actuacions per vetllar pel bon exercici de la professió mèdica. Aquest darrer punt és fonamental: vetllar per la bona praxi i la competència professional. El Col·legi ha de poder donar resposta com a garant als ciutadans als quals servim i ens devem.

Quin és el dia a dia de la seva agenda de treball?

Compagino la meva feina com a metge assistencial amb l’agenda com a President, que és molt intensa i variada: des de presidir juntes de govern, comissions de treball, reunions amb els meus col·laboradors, etc., fins a participar en actes institucionals o professionals que s’organitzen a la seu col·legial, a les seus comarcals o a diferents centres sanitaris, a més de jornades i congressos.

Actualment, el CoMB col·labora amb alguna entitat del districte?

El Col·legi ha col·laborat amb diferents iniciatives del districte. Vam participar activament en el programa “Districte del Coneixement”, que va impulsar l’anterior consistori i que implicava entitats, empreses, i diferents agents per compartir i difondre temes lligats a la innovació, la tecnologia i la recerca científica. També hem col·laborat puntualment amb el Casal Espriu en la difusió mútua d’actes, etc. A banda, el CoMB és una institució que està oberta al barri, al districte i a la ciutat de Barcelona en general. A la nostra seu s’hi organitzen conferències, exposicions, etc., adreçades a un públic que va més enllà dels professionals de la medicina. Conferències sobre temes d’actualitat, on convidem persones que destaquen pel seu pensament, pel seu paper a la societat, etc. ; mostres i actes culturals, d’història de la medicina, etc. En certa manera, el CoMB també és i vol ser un agent més de dinamització cultural i del coneixement del barri i de la ciutat.

“La cobertura pública (al districte) pel que fa a centres d’atenció primària és més que correcta”

Sarrià i Sant Gervasi, són zones on hi ha una bona cobertura mèdica a nivell públic? O manquen serveis? (CAP’s, hospitals, centres mentals, etc.)

La cobertura pública pel que fa a centres d’atenció primària és més que correcta, tant des del punt de vista de centres i professionals com de la qualitat dels mateixos. Fins i tot, algun dels centres d’atenció primària del districte ha estat reconegut com a referent per al conjunt dels sistema sanitari. D’altra banda, no tinc cap percepció que m’indiqui que manquen hospitals, si tenim en compte la proximitat d’alguns d’ells al mateix districte i el mateix des del punt de vista sociosanitari. Tampoc podem oblidar la gran oferta de centres i consultes mèdiques privades, que converteixen el districte en la zona del país probablement més nodrida en aquest sentit.

Quines accions està portant, a dia d’avui, el CoMB per millorar l’assistència sanitària de la població barcelonina?

Són moltes i seria impossible enumerar-les aquí. Però, tenint en compte l’especificitat de la nostra actuació, ressaltaria els nostres documents de posició professional sobre vacunacions o sobre llistes d’espera per citar-ne uns dels més destacats.

“Tinc bons records de quan era petit i acompanyava el meu pare –que també era metge- quan anava a visitar el poeta J.V. Foix a casa seva, al carrer Setantí”

Quines tasques té previst portar a terme la junta del Col·legi en aquest últim any de mandat abans de les eleccions del 2018? Vol repetir com a candidat per a presidir el CoMB?

Estem treballant per posar en marxa un espai web dirigit als ciutadans. Un espai de relació directa entre la professió i els ciutadans. També unes propostes al voltant de la conciliació de la vida professional, personal i familiar de metges i metgesses. Sens dubte, però, el tema que ens ocupa més és la lluita contra la precarietat laboral que afecta a molts metges i metgesses joves, que són el futur de la professió. Respecte a la segona pregunta, crec que encara no és l’hora de parlar d’eleccions, falta molt. Però no li amago que em faria il·lusió revalidar la confiança dels meus companys i companyes per poder completar i intensificar les accions que hem dut a terme fins ara al servei de la professió i dels ciutadans.

Com a “veí” que treballa a la zona de la Bonanova, quines coses creu que s’haurien de millorar al barri?

El transport, sobretot. L’obertura de la línia de metro, actualment paralitzada, és molt important. Cal també repensar l’ús del cotxe particular, especialment en hores d’entrades i sortides de les moltes escoles que hi ha.

Té predilecció per algun racó de Sarrià o de Sant Gervasi que li agradi especialment per estar-hi una estona i “desconnectar”?

Potser els carrers de Sarrià, que, des de la seu col·legial hi conviden a passejar. A més, tinc bons records de quan era petit i acompanyava el meu pare –que també era metge- quan anava a visitar el poeta J.V. Foix a casa seva, al carrer Setantí.

Entrevista publicada a l’edició de febrer de 2017 de ‘La Fada de Sarrià’

 

Nova edició del programa “el comerç i les escoles” al Turó Parc

3.JPG
Foto de grup (Juan Pablo T.-F.)

La jornada  va comptar amb la presència del president de l’Associació de Veïns del Turó Parc, Bartolomé Criado

 

El passat 15 de novembre va tenir lloc una nova edició, al barri del Turó Parc, del programa “el comerç i les escoles” creat des de l’Ajuntament de Barcelona i que va comptar amb el recolzament  de l’Associació de Veïns i Comerciants del Turó Parc.

Aquesta vegada, la jornada va tenir lloc al supermercat del Grup Bon Preu situat al carrer Borí Fontestà, i l’escola convidada va ser la “Joan Pelegrí”, del barri de Sants de Barcelona, integrada per un grup d’uns trenta alumnes que al voltant d’una hora i mitja van fer una visita guiada pel supermercat a càrrec de Cristina Garcia, del departament de marketing i comunicació de Bon Preu, i de la Sra. Neus, gerent de l’establiment.

Durant el recorregut pel supermercat, Cristina Garcia va explicar l’estructura de l’empresa que compte amb molts perfils diferents de professionals, per donar resposta i gestionar les diferents àrees del negoci perquè el client trobi el producte a la botiga i pugui comprar-lo amb la millor relació qualitat-preu.

Per altra banda, la tècnica de comunicació del Grup Bon Preu va explicar, durant tot el recorregut, diversos aspectes que integren el supermercat i les possibilitats laborals que hi ha dintre de l’empresa. Als serveis centrals és on es troben diverses àrees com el departament d’administració i finances que té com a objectiu la planificació, execució i seguiment de les accions de manteniment i conservació que tinguin a veure amb les instal·lacions i equips de treball de l’Empresa. També hi trobem el departament de comunicació i màrqueting on l’objectiu és coordinar les estratègies de publicitat, posicionament i identitat de les ensenyes comercials i el producte.

El departament de compres té com a tasca fer la compra i aprovisionament de tots els productes d’alimentació i no-alimentació que es poden trobar a la venda en els establiments comercials de la cadena. El departament d’expansió té
la finalitat de coordinar les estratègies i accions necessàries per tal d’afavorir i assegurar el creixement de l’empresa, en especial en tot allò que té a veure amb la recerca de nous locals, prospecció de noves possibilitats de negoci i la gestió de béns i immobles del Grup.

L’àrea de logística té com a objectiu la coordinació de tot el procés que comença amb la compra de producte al proveïdor i acaba amb el lliurament del mateix als nostres Punts de Venda, i el de Persones vetlla per la correcta planificació i selecció del personal, així com la capacitació i desenvolupament de les persones treballadores. Des d’aquest departament, es gestiona tot allò referent a compensacions i política laboral, així com la prevenció de riscos laborals i el foment de la seguretat en el lloc de treball.

dscf2761
Els alumnes reben les explicacions de la dependenta de la secció de peixateria (Juan Pablo T.F.)

Respecte a la visita en sí, aquesta es va realitzar d’acord amb els criteris de compra intel·ligent, començant pel magatzem i secció de secs i acabant pels frescos. Al magatzem es va explicar com arriben els diferents tipus de productes, amb quina freqüència i com s’emmagatzemen per garantir-ne la conservació. A la línia de caixes, es va fer una breu explicació de com funciona el cobrament dels productes i quina informació es proporciona al tiquet de compra.

Per altra costat, la gerent del supermercat va explicar les seves tasques com a responsable del centre, com són el dirigir i controlar la botiga perquè to funcioni correctament i transmetre qualsevol suggeriment o necessitat que li comuniqui el client per fer-ho arribar a serveis centrals.

Actualment el programa “el comerç i escoles”, que va començar a l’any 2006, compte amb 58 establiments i 99 escoles de Barcelona adherides.

Crònica publicada a La Fada de Sarrià