Cómo tener una ‘buena’ relación con la prensa

news-2094394_960_720

Dejando de lado de que no se pueden controlar -en las redes sociales- comentarios, opiniones o informaciones no contrastadas o falsas acerca de una marca o sobre los datos de un empresa, (en cuanto a facturación, número de empleados o algún dato económico negativo), sí que podemos evitar la publicación, por parte de periodistas, de noticias, opiniones o datos que son erróneos en medios de comunicación donde éstos profesionales de la comunicación trabajan o, incluso en sus cuentas personales de Twitter  y Facebook.

Ya sea uno mismo su propia empresa o forme parte de una gran compañía, hay que estar “entrenado” para evitar que se publiquen, tanto en diarios digitales y de papel como en radio y televisión, informaciones sobre nuestra marca o empresa, que no se adecuan a la realidad. Para ello debemos tener establecido un protocolo y un plan de actuación de comunicación de “precrisis que evite lo que se conoce como una situación de comunicación de crisis de la empresa que, si no se gestiona correctamente a tiempo, puede llevar a nefastas consecuencias para la compañía.

“Ante datos negativos que le puedan llegar a un periodista, el empresario no debe cerrarse en banda”

Dentro de este plan de actuación, debemos considerar el tener una relación fluida con los periodistas con los que habitualmente enviamos documentación noticiable de nuestra empresa: notas o convocatorias de prensa, material gráfico o datos sobre la empresa que les puedan ser muy interesantes y útiles para publicar en el medio donde trabajan. Debemos de estar siempre disponibles cuando un medio o un periodista freelance contacte con nuestra empresa y solicite una información concreta. En el caso de que no nos convenga dar la información por el motivo que sea, debemos, igualmente, dar una respuesta indicando que no podemos entregar dicha solicitud por la razón que sea, pero que -por ejemplo- seguimos contando con el medio o el periodista para otras acciones que llevemos a cabo, como ruedas de prensa o eventos corporativos externos que se organicen de manera periódica en la compañía y que nos interesa dar visibilidad.

Ante rumores o datos negativos que le puedan llegar a un periodista sobre nuestro negocio, debemos ser claros y concisos y no cerrarnos en banda: la posibilidad de tener un encuentro privado con un periodista y explicarle, off the record, detalles de nuestro negocio con la condición de que no los publique, puede generar una relación de confianza entre ambas partes creando un vínculo win to win.

Artículo publicado en la edición Catalunya del periódico Expansión

 

 

Conferència-col·loqui sobre comunicació empresarial a Tarragona

josep-bertran-i-juan-pablo-torrents-faura-al-cpc-tarragona

La conferència-col·loqui va comptar, com a ponents, amb el dircom de Repsol a Tarragona, Josep Bertran, i amb el periodista i CEO de l’agència JPC comunicación, Juan Pablo Torrents-Faura

El passat dilluns dia 7 va tenir lloc, a la seu de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, una conferència-col·loqui sobre comunicació corporativa amb el títol “Departament de comunicació (d’una empresa) versus agència de comunicació”, a càrrec de Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol a Tarragona, i de Juan Pablo Torrents-Faura, periodista i CEO de l’agència de comunicació i relacions corporatives, JPC comunicación.

Durant més d’un hora, els ponents van tractar i debatre el paper d’un departament de comunicació en una empresa, i de la tasca “externa” d’una agència contractada per una empresa, abordant similituds, diferències, sinergies i casos pràctics, entre d’altres.

En el transcurs de la conferència, els assistents, a mode de col·loqui, van poder intervenir amb preguntes o qüestions relacionades amb els temes plantejats pels ponents. Es van debatre aspectes com la confiança entre client i agència de comunicació; un valor clau perquè una empresa confiï en una agència perquè li porti l’àrea de comunicació externa o la seva imatge corporativa.

 

El valor de la comunicación interna en la empresa

dd
Fuente: socialshared.net

Cuando tratamos de comunicación interna, ¿de qué estamos hablando? Y sobre todo, ¿para qué sirve? Posiblemente entendamos lo que es la comunicación externa en una start-up o en una institución pública o privada, pero cuando hablamos de interna, el concepto quizás sea algo menos definido, más difuso. Según marketing-xxi.com, “La comunicación interna es la comunicación dirigida al cliente interno, es decir, al trabajador”.

Podemos comprobar su importancia en la existencia de los premios que llevan el nombre de “Premios a las Mejores Prácticas en Comunicación Interna” convocados cada año por el Observatorio de Comunicación Interna.

Esta herramienta debe ser transversal para que sea  efectiva; tanto para una empresa de cincuenta trabajadores como para grandes multinacionales.

Y ¿quién debe gestionar la comunicación interna en la empresa?, ¿un técnico de comunicación o un técnico en recursos humanos? Más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área: humildad, discreción y, sobretodo empatía con cualquier miembro de la compañía, virtud que requiere mucha paciencia y psicología.

“más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área”

Pero ¿para qué le puede servir un responsable o un departamento de comunicación interna a una compañía o a un empresario? Sin ir más lejos, para mejorar el funcionamiento interno y el clima de trabajo con diferentes acciones como encuestas internas a los trabajadores de la empresa sobre el grado satisfacción en su puesto de trabajo, acciones para evitar la rumorología, es decir, aquella información “no oficial” que circula entre los empleados (y que en muchos casos es tóxica), con la redacción y el envío a toda la plantilla de comunicados o avisos oficiales de forma periódica, y estableciendo sinergias y puentes de comunicación entre los distintos departamentos o áreas de la empresa.

 Y ¿cómo lo ejecutamos? Trazando un plan interno de comunicación: con una justificación, unos objetivos, una serie de acciones y un calendario, detectando de esta manera las debilidades y las fortalezas de la entidad. Así evitamos duplicaciones del trabajo entre distintos departamentos y la directiva de la empresa se ahorra tiempo y dinero. Pero sobretodo repercute en una mayor implicación del trabajador dentro de la compañía y mejora notablemente el ambiente laboral.

Artículo publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el título ‘Comunicación interna’.

Comunicación corporativa (¿Por qué invertir?)

business-1049272_1920

Desde que empezó la crisis en España, hace ya siete u ocho años, es sabido que muchas empresas han recortado o han suprimido directamente su presupuesto en publicidad, márketing y, en muchos casos, en comunicación corporativa.

En Catalunya, entidades como la Asociación de Directivos de Comunicación o el Col·legi de Periodistes de Catalunya, llevan tiempo defendiendo la necesidad de tener a un profesional o a un equipo de profesionales que dirijan la comunicación de una empresa, ya sea externa o internamente. Las consecuencias de no contar con este tipo de profesionales quizás no se notan a medio plazo, pero un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza ante situaciones inesperadas o no deseadas, como la pérdida de clientes o la disminución de facturación. Un caso claro lo hemos visto recientemente con la marca embotelladora de agua para oficinas Edén donde, seguramente, el departamento de comunicación de la empresa ha tenido que trabajar duro para paliar los efectos del caso del manantial contaminado de Font d’Arinsal, en Andorra.

“un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza”

Las empresas deben entender porqué es necesario invertir en comunicación. Un gestor de comunicación para una empresa puede mejorar o aumentar su imagen y visibilidad, tanto a nivel offline como online: ¿cómo? Para empezar, gestionando la relación de la empresa o institución con los medios de comunicación, a través de notas o comunicados de prensa, planificando con antelación una estrategia de comunicación de crisis cuando la marca esté teniendo un eco mediático negativo, confeccionando un dossier de prensa para periodistas especializados que quieran más información específica de la entidad, o también gestionando entrevistas y artículos en medios, para dar a conocer a directivos o trabajadores de la compañía. Hoy casi nadie duda que la gestión y reputación online de una compañía en la redes sociales no es clave, sino fundamental. Una mala reputación online puede ser demoledora en muy poco tiempo si no se dispone de un community manager que vele por la imagen en internet.

El empresario, desde el pequeño emprendedor, pasando por las pymes, hasta el family office, debe ser consciente del valor que un gestor o profesional de la comunicación puede aportar a su negocio.

Artículo de opinión publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el títuloComunicación corporativa.

Com funciona la comunicació d’un gran hospital?

Foto: José Luis Gómez Galarzo

L’hospital Vall d’Hebron, ubicat al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona i amb quasi 7.000 treballadors, s’ha convertit en un referent en comunicació externa i gestió de situacions de crisi a nivell estatal

L’hospital–que a l’octubre celebrarà el seu seixantè aniversari– va ser dels primers en disposar d’una unitat de comunicació de tot l’estat espanyol. Fa uns trenta anys es va crear com una Unitat de Relacions Públiques, ja que l’Hospital començava a despuntar en molts àmbits i necessitava una unitat específica per canalitzar tant les demandes que hi havia per part de la premsa com la organització d’actes institucionals dins del centre.

Com funciona?

Bianca Pont, directora de comunicació de l’hospital explica que el departament de comunicació està format per sis persones i està dividit per tres àrees (premsa, entorn web i xarxes socials; disseny, publicacions i imatge corporativa; comunicació interna, i relacions institucionals). Considera que són poques persones pel volum que mou l’Hospital però que han aconseguit un equip professionalitzat i multidisciplinari, de tal forma que si les circumstàncies ho requereixen, tothom pot fer de tot al departament. Només durant l’any 2014 es van enviar 50 notes de premsa, van rebre més de 1.200 peticions de premsa i van generar més de 15.000 impactes als mitjans de comunicació. També van publicar més de 1.500 notícies entre web i intranet, i van realitzar 114 publicacions, coordinant més de 600 cursos, congressos i actes institucionals. Pont, que està vinculada a Vall d’Hebron des de 2009, afirma que el seu departament, actualment, té l’avantatge que depèn directament de la Gerència de l’Hospital i està integrada tant al comitè executiu com al comitè de direcció, on es prenen les decisions estratègiques de la institució, i això afavoreix la feina diària del seu equip, ja que la comunicació és una eina estratègica, tot i que no sempre se li reconeix aquest valor.

Bianca Pont, dircom de l’hospital. Foto: José Luis Gómez Galarzo

El dia i a dia en el departament de comunicació

“És un dia a dia molt intens i complicat. Amb els companys del departament comentem que la nostra rutina, moltes vegades, sembla extreta d’una pel·lícula dels ‘Germans Marx’!” afirma Pont. El motiu és que, tot i que es té una planificació establerta a setmanes vista, cada dia hi ha alguna cosa que ho altera i t’has d’adaptar ràpidament a les circumstàncies i reorientar la planificació que havies fet. Un exemple? Recentment amb el cas del nen de 28 dies que va ingressar per presumptes maltractaments dels seus pares. Aquell dia el departament havia enviat una nota de premsa embargada d’un estudi que es publicava a una prestigiosa revista científica, i estaven atenent peticions sobre els efectes de l’onada de calor i estàven immersos en la organització d’una inauguració d’unes noves instal·lacions a la que havien d’assistir nombroses autoritats pocs dies després…En aquest context, la pressió fa que només et puguis dedicar a gestionar aquesta situació i les altres passen momentàniament a un segon terme.

El “protocol” a seguir davant d’una comunicació de crisi

La dircom de Vall d’Hebron explica que “és difícil generalitzar perquè cada cas és un món i requereix un anàlisi particular, però quan tenim alguna informació negativa relacionada amb l’Hospital sempre mirem de què es tracta i intentem donar una resposta per deixar palesa la nostra versió dels fets. En aquest sentit, sempre busquem la màxima transparència ja que creiem que si s’ha produït algun error, s’ha de reconèixer i se n’han d’explicar els motius; i si no és així, cal que també es doni a conèixer perquè està afectant la imatge de la institució”. En comunicació de crisi, són un equip proactiu per detectar possibles ‘escenaris’ de crisi i anticipar-se.

Casos concrets? problemes al Servei d’Urgències Generals i la mort del nen amb diftèria. En el primer cas es tractava d’un problema intern amb un col·lectiu d’aquest servei que reclamava una sèrie de millores a les Urgències que va transcendir a la premsa i que va generar durant molts mesos un debat públic al voltant, que va danyar molt la imatge de la Vall d’Hebron.

El segon cas, es tracta d’una situació de crisi generada per un factor extern a l’Hospital però que ens acaba convertint en actor principal; el primer cas de diftèria diagnosticat en 30 anys a l’Estat. Durant el temps que el pacient va estar ingressat l’equip de comunicació va establir un protocol de crisi per a poder donar resposta a les demandes tant dels mitjans com de les institucions.

Respecte als plans de futur del departament, Pont comenta que “estem treballant en el 60 aniversari de l’Hospital”. El 5 d’octubre d’aquest any el centre farà 60 anys i durant tot un any es portaran a terme diferents accions per, “d’una banda, donar molta visibilitat a l’Hospital a la societat, i, de l’altra, fer un reconeixement als professionals de la institució que hem hagut de passar anys complicats”.

En la part més interna del departament, de cara als propers mesos té previst fer un anàlisi de l’estructura i créixer per poder donar resposta a totes les demandes.

Bianca Pont, dircom de l'hospital. Foto: José Luis Gómez Galarzo
Una de les famoses “torres” de l’hospital. Foto: José Luis Gómez Galarzo

 

Reportatge  publicat a Report.cat

 

Fernando Ramos, professor universitari especialitzat en comunicació i protocol

“El Protocol és la regla de la excel·lència”

 

Fernando Ramos en el seu despatx

Fernando Ramos, (Lugo, en 1948). Doctor en Ciències de la Informació per la Universidad Complutense de Madrid i Tècnic en Radiodifusió i Televisió per la Escuela Oficial de Madrid. Professor Titular de Dret de la Informació en la Facultad de Ciencias Sociales y de la Comunicación de la Universidad de Vigo. Dirigeix els cursos complementaris de Comunicació i Protocol i imparteix el curs de Doctorat en Comunicació institucional.

-¿Quan i com comença en el món del protocol i les Relacions Institucionals?

La meva relació té dues etapes: Una primera, en el llarg període en el que vaig exercí el periodisme i vaig assistir, com informador, a numerosos esdeveniments, tant de caràcter internacional, d’Estat o d’empresa. En aquest mateix període, com vocal nacional de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España i president de la Asociación de la Prensa de Vigo, vaig participar en la organització de numerosos actes de tot tipus. Més endavant, com a director de Comunicació de la Cooperativa de Armadores de Vigo, la major entitat pesquera d’Europa, vaig tenir que organitzar actes amb les autoritats comunitàries com a convidats. En aquest temps vaig començar a apreciar la importància del protocol en el resultat final de qualsevol esdeveniment públic. A partir de 1995, com a professor universitari d’imatge corporativa i institucional, vaig desenvolupar una línia de publicacions i investigació sobre aquesta matèria en la que actualment em trobo.

-¿Sent professor de protocol i comunicació, ¿quina relació creu que ha de tenir els mitjans de comunicació i el protocol?
Per una banda, sóc molt crític amb els periodistes, especialment gràfics. Els informadors tenen que ser respectuosos, abans de res, amb el caràcter dels actes, sense interferir-los. Jo dic que un acte protocolari té o no importància per sí mateix, vagin o no els mitjans a cubrir-lo. Si van, s’han de donar-lis totes les facilitats i documentació per a que traslladin amb precisió allò que succeeix. Però m’ho horroritza veure a un grup de fotògrafs com una muralla al mig de l’acte. Això ha de preveure’s. En la política de comunicació d’una entitat cal mantenir una fluïda relació amb els mitjans, però sense subordinar-se a ells. Cal educar també als periodistes.

-¿Què es per a vostè el protocol?
És una palaura polisèmica. En sentit general, el protocol és la regla de la excel·lència; es a dir, el conjunt d’accions que contribueixen a la brillantor i la eficàcia en el resultat d’una acció humana (el protocol dels submarins nuclears, el protocol dels quiròfans, el protocol de les emergències, etc.). En un sentit concret, és l’ordre de col.locació de les autoritats en un acte públic, i per extensió o analogia, la tècnica d’ordenació de les jerarquies d’una institució, empresa o entitat en els seus actes socials o corporatius.

-Un/a bon cap de protocol i relacions institucionals ha de ser…

Una persona ben formada, amb inquietud intel.lectual; recursos per a les relacions humanes; amb capacitat pel tracte i que estudiï permanentment. Cal ser una persona curiosa i amb un rigurós sentit de la deontologia professional.

-¿Quin consell donaria a les persones que estan estudiant Protocol o la que ara està començant en aquesta professió?
Donar consells és arriscat. Però, com ensenyen els clàssics, cal apropar-se als que entenen, aprendre de les experiències i les vivències dels professionals precedents. En el meu cas, como a vell periodista, sempre dic que allò que em varen ensenyar a la universitat ho vaig perfeccionar i vaig contrastar amb els obrers del ofici, ja fos en el taller o en la taula de redacció. Per tant, que s’apropin als grans i aprenguin dels clàssics.

-En aquest temps de crisi, ¿quina opinió té del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?

En el meu cas, potser per deformació, veig el protocol com una eina comunicativa, essencialment. Per tant no ho desvinculo de les seves relacions amb la resta de les eines i tècniques que comunicació. Això vol dir que el protocol ho entenc vinculat, segons el cas, a la política d’imatge, de relacions públiques, de reputació corporativa, de transparència i relacions amb els entorns, segons el cas i les circumstàncies. En l’empresa, el protocol ha de reflectir en el compte de resultats; en les institucions, en el seu prestigi i acceptació social. Cada vegada creixerà més aquesta sensibilitat, de manera que empreses, corporacions i institucions, demandaran especialistes de nivell capaços de dirigir totes aquelles accions amb eficàcia.

-¿Quins estudis creu que són necessaris per a un bon professional del Protocol del segle XXI?

Hi ha diverses àrees o continguts essencials. Abans de res, el dret privat i públic, especialment l’internacional i el Diplomàtic; Cal conèixer el dret constitucional comparat; però cal saber història en general i de les institucions, geografia, disposar de coneixements de sociologia i per descomptat idiomes. No sobran els coneixements complementaris i la especialització, en el seu cas (gastronomia, viticultura). Són essencials alguns rudiments d’història de l’art; per descomptat, retòrica, oratoria, usos, costums i tradicions socials. Cal tenir coneixements d’història de les religions, cerimonial civil i militar. La llista és interminable, a part, obviament de les matèries troncals en les diverses carreres de comunicació. A més, vexicologia, heràldica, etc.

-Respecte a la Associació Catalana de Protocol, on fa poc va donar una conferència aquí, a Barcelona: ¿quina opinió li mereix?

Catalunya, i concretament Barcelona, ciutat cosmopolita, que tradicionalment ha anat per davant de la resta d’Espanya en determinades sensibilitats relacionades amb la Comunicació. És aquí on surten els primers estudis de Relacions Públiques i les associacions professionals d’aquesta matèria i del protocol. L’Associació Catalana de Protocol representa la continuïtat d’esta tradició d’exigència professional, respecte a la formació permanent i les relacions entre professionals. Personalment agraeixo l’afecte i la cordialitat amb que sempre he sigut rebut.

-¿Ens pot explicar alguna anècdota o situació més compromesa que hagi viscut relacionada amb el protocol en un algún acte institucional a la universitat?
Va ser a l’Escola Naval Militar en presència dels Reis. Com sempre, els ignorants o les persones sense categoria personal creen els conflictes. Es tractava d’una tinent d’alcalde de la ciutat de Pontevedra. Aquest centre militar està ubicat al municipi de Marín, per tant, segons el Reial Decret de 1983, l’única autoritat resident local que tenia que ser ordenada, com així va ser, era l’alcalde de la vila. Al de Pontevedra, ciutat limítrofe, ho convida l’Armada per cortesia i l’ubica en una segona línia de la tribuna, en un lloc digne, sense més. La tinent d’alcalde de Pontevedra, que substituïa a l’alcalde, pretenia que l’ubicaran a primera fila, l’Armada es va negar i ella es va marxar de manera ostensible passant per davant dels Reis que ja havien arribat. Va ser un 16 de juliol, dia del Carmen, de fa tres anys.
Respecte a la Universitat, he vist a gent disfressada. És freqüent que quan conviden a un Doctor honoris causa a un acte, no sempre se li proporcioni la vestimenta corresponent a la carrera per la qual va ser investit.

-¿Creu que és urgent canviar el reial decret de precedències de 1983 (o no), ¿i per què?

Jo crec que el Reial Decret hauria de reformular-se amb un altre criteri. És impossible relacionar tots els càrrecs. Ho deixaria reduït a un esquema mínim d’autoritats de l’Estat i establiria uns criteris per rang i analogia per ordenar la resta.
Un criteri és que si ja hi és en l’acte una autoritat superior, ostenta la representació general d’aquesta. Si en l’acte hi és el ministre d’educació, em sobren tots els directors generals d’aquell ministeri, que podrien ser convidats sense més, a no ser que tinguin relació directa amb l’acte; Si està el cap de l’Estat Major de la Armada, em sobra el comandant de Marina. Per tant, emplearia més el concepte de representació departamental, colegial o estamental.
Primaria la representació de les autoritats elegides sobre las nombrades. Suprimiria totes les autoritats de càrrecs amb competències transferides a les comunitats, segons el cas; i aclariria la naturalesa dels actes (generals o especials de manera clara).

*Entrevista publicada a la Revista Protocolo i a la web de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals.

Juan Pablo Torrents-Faura, socio director de JPC, publicada en la revista “Planificación Jurídica”

Planificación Jurídica

 

Desde JPC comunicación queremos agradecer a Jordi Amado Guirado, director de Planificación Jurídica de la Empresa por esta oportunidad que nos ha brindado. En la actualidad, esta publicación llega a más de 6.000 despachos profesionales.

Juan Pablo Torrents- Faura
Socio-Director de JPC comunicación (Gabinete de Prensa y Relaciones Públicas)
Licenciado en Periodismo, dirige desde 2008 JPC junto con otro socio también periodista. Posee un Postgrado en Gestión y Protocolo de Congresos y Convenciones y es miembro de la Comisión de Comunicación de la Asociación Catalana de Protocolo y Relaciones Institucionales, (ACPRI). Ha trabajado como Coordinador de Comunicación y RR PP en empresas del sector jurídico y ha sido ejecutivo de cuentas en diversas agencias de comunicación.

¿Que servicios suele ofrecer un Gabinete de Prensa y Relaciones Publicas?

Un Gabinete de Prensa como el nuestro se encarga de promocionar a la empresas en los diferentes medios de comunicación mediante notas de prensa, presentaciones de producto, búsqueda de oportunidades informativas y otras acciones que hagan aumentar la notoriedad y la facturación de la empresa dentro de su sector. Nuestra agencia abarca diferentes campos de la comunicación y las relaciones públicas. Así pues, no solo ofrecemos asesoría en comunicación para las empresas sino que además ofrecemos asesoría en protocolo para cualquier evento que se desee realizar, así como acciones de marketing on-line, es decir; posicionar al cliente en internet, mediante buscadores, blogs, foros, y redes sociales como Twitter o Facebook.

¿Su empresa qué aspectos diferenciales tiene respecto a otros Gabinetes de Prensa o empresas competidoras?

Nos estamos especializando en las redes sociales, que pueden beneficiar a nuestros clientes. Salvaguardamos la reputación digital de la empresa que ha confiando en nosotros procurando que siempre haya una opinión positiva de nuestro cliente en los diferentes espacios de sociabilización de comunicación.

¿Los despachos profesionales deberían tener un Gabinete de Prensa? ¿Existe la opinión de que sus servicios solo son asumibles por Grandes despachos?

Creemos que con la actual crisis en la que estamos inmersos es más rentable, para la mayoría de empresas, contratar a un gabinete de comunicación externo, porque supone una herramienta más eficaz en cuanto a costes y resultados.

Nuestros servicios pueden ser asumidos por cualquier tipo de empresa, ya sea pequeña o grande, porque nos adaptamos a las necesidades del despacho.

¿Qué opinión tiene sobre las redes sociales y el “mundo Web 2.0”?

El mundo virtual ha ayudado a reducir la distancia entre las personas y los medios sociales, y la web 2.0 son sólo la evolución lógica de un nuevo mundo más interconectado, resultado de una economía basada en las redes. Un nuevo orden donde la comunicación está desarrollando un papel principal en el desarrollo del sistema. Nadie, ni particulares ni empresas, pueden mantenerse al margen de esta nueva realidad.

¿Una campaña de comunicación que le haya llamado la atención? Y que podría ser un ejemplo de un caso de éxito?

Una que recuerdo y que creo que aún sigue vigente es la que salió hace cosa de 2 años de la entidad financiera Caja Navarra con el lema “Tú eliges, tú decides” y que ha revolucionado el concepto de banca cívica. En este caso, basta con mirar su página web para darse cuenta de lo diferente que es si la comparamos con otras webs de bancos y cajas de ahorros.

¿Cómo ve el sector de los despachos profesionales?

Depende del tipo de despacho, aunque en general a muchos les está costando seguir adelante. De todas formas, en un mundo cada vez más globalizado los despachos profesionales han de reinventarse constantemente; ofrecer nuevos servicios que puedan interesar y atraer al cliente potencial, y muchas veces sin aumentar las tarifas porque la situación económica y laboral que estamos experimentando es la peor que hemos vivido en muchas décadas.

¿Qué consejos daría a un director de un despacho profesional, en estos momentos de crisis?

No tirar la toalla, aunque te caigas una y otra vez. Ver en qué te equivocas y mejorar. Y por supuesto, formarse de manera continua, especializarse en su sector y descubrir nuevos nichos de mercado, además de tener visión de futuro y sobretodo pensar en grande: Think Big.