Cómo tener una ‘buena’ relación con la prensa

news-2094394_960_720

Dejando de lado de que no se pueden controlar -en las redes sociales- comentarios, opiniones o informaciones no contrastadas o falsas acerca de una marca o sobre los datos de un empresa, (en cuanto a facturación, número de empleados o algún dato económico negativo), sí que podemos evitar la publicación, por parte de periodistas, de noticias, opiniones o datos que son erróneos en medios de comunicación donde éstos profesionales de la comunicación trabajan o, incluso en sus cuentas personales de Twitter  y Facebook.

Ya sea uno mismo su propia empresa o forme parte de una gran compañía, hay que estar “entrenado” para evitar que se publiquen, tanto en diarios digitales y de papel como en radio y televisión, informaciones sobre nuestra marca o empresa, que no se adecuan a la realidad. Para ello debemos tener establecido un protocolo y un plan de actuación de comunicación de “precrisis que evite lo que se conoce como una situación de comunicación de crisis de la empresa que, si no se gestiona correctamente a tiempo, puede llevar a nefastas consecuencias para la compañía.

“Ante datos negativos que le puedan llegar a un periodista, el empresario no debe cerrarse en banda”

Dentro de este plan de actuación, debemos considerar el tener una relación fluida con los periodistas con los que habitualmente enviamos documentación noticiable de nuestra empresa: notas o convocatorias de prensa, material gráfico o datos sobre la empresa que les puedan ser muy interesantes y útiles para publicar en el medio donde trabajan. Debemos de estar siempre disponibles cuando un medio o un periodista freelance contacte con nuestra empresa y solicite una información concreta. En el caso de que no nos convenga dar la información por el motivo que sea, debemos, igualmente, dar una respuesta indicando que no podemos entregar dicha solicitud por la razón que sea, pero que -por ejemplo- seguimos contando con el medio o el periodista para otras acciones que llevemos a cabo, como ruedas de prensa o eventos corporativos externos que se organicen de manera periódica en la compañía y que nos interesa dar visibilidad.

Ante rumores o datos negativos que le puedan llegar a un periodista sobre nuestro negocio, debemos ser claros y concisos y no cerrarnos en banda: la posibilidad de tener un encuentro privado con un periodista y explicarle, off the record, detalles de nuestro negocio con la condición de que no los publique, puede generar una relación de confianza entre ambas partes creando un vínculo win to win.

Artículo publicado en la edición Catalunya del periódico Expansión

 

 

Helena Garcia Melero, periodista de TV3 i veïna de Sarrià

“El que més m’atrau de la meva professió és la quantitat de coses que aprens diàriament, i cada dia tot és nou”

foto Melero 1

Helena Garcia Melero em rep en una sala de visites a TV3 per a convidats. L’actualitat informativa d’aquell dia mana i només podem estar menys de vint minuts d’entrevista, però són suficients. Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta dona parla d’una manera propera i directa, no veig una gran diferència quan la veus per TV i quan la tractes en persona. I això s’agraeix. Com a veïna del barri de Sarrià, en aquesta entrevista ens parla de la seva professió i de la seva visió que té del barri.

 Com va néixer la teva vocació periodística?

Doncs una mica per casualitat…De fet, la meva primera opció, quan vaig entrar a la universitat, va ser la carrera de Filosofia i quan ja estava acabant pràcticament, per la meva manera de ser molt curiosa i també una mica perquè m’interessava tot, vaig pensar que cursar Periodisme podria ser un bon complement. Vaig començar aquesta carrera mentre finalitzava la de Filosofia, i per aquelles oportunitats que t’ofereix la vida, em vaig assabentar que es feia un càsting a TV3 per presentar informatius i resulta que, sense experiència en televisió em van contractar, (l’assignatura de televisió no es feia fins a tercer de carrera i jo encara estava a segon curs). La meva vocació m’ha arribat treballant i enamorant-me d’aquesta professió des de Televisió de Catalunya. Per altra banda, et puc dir que quan fèiem obres de teatre o exercicis de comunicació al col·legi, jo sempre deia que m’agradava fer entrevistes, però com un joc, no com una vocació; tenia curiositat i interès per les coses. I això es el que m’ha portat el realitzar aquesta feina i la sort d’entrar aquí, a TV3.

I què més t’ha aportat aquesta professió?

El que més és la quantitat de coses que aprens diàriament; aprens sobre diferents temes i amb diferents persones d’arreu. És una professió que t’obre una finestra al món; i cada dia tot és nou. Al març d’aquest any he fet  vint-i-cinc anys a TV3 i encara penso “i avui, a veure què?”. Tot obliga a aprendre coses noves, i per tant, a aprendre de persones que saben més que tu: aquest és el gran atractiu de la nostra feina.

En tots aquest anys que portes a la televisió, has fet alguna entrevista que t’hagi quedat “gravada” de per vida?

Sí, mira, una persona que em va impactar molt: una dona que patia esclerosi múltiple i tenia quatre fills. Quan la vaig entrevistar jo tenia un nus a l’estómac però l’energia, l’esperit positiu que em va transmetre, la seva il·lusió, em van fer sentir tant aclaparada i tant petita…Ella postrada en una cadira de rodes, sent generosa amb la vida que li ha tocat viure, però, quin esperit d’entrega, de lluita, de cultura de l’esforç; vaig pensar “quan tinc que aprendre d’aquesta dona”. Són aquells testimonis anònims que et fan pensar quan estàs en un moment baix personal.

A més de treballar a televisió, has fet ràdio. ¿Què és el que més recordes del món de la ràdio?

El que més em va agradar és la màgia de la ràdio…La ràdio et permet moltes coses, et permet estar més relaxat. Tot es concentra en la comunicació verbal i això ho trobo molt bonic perquè et permet jugar amb les veus, amb el to i amb la manera com et dirigeixes en diferents entrevistes que fas; a la ràdio pots preservar una part de tu mateix i això m’agrada molt.

Estat de la professió periodística: no creus que hi ha un excés de titulats en periodisme i molt poca demanda? Com es podria resoldre aquest situació?

Quan estudiava la carrera de Periodisme, els missatges del professorat ja eren negatius però vaig tenir sort entrant a treballar a televisió. Quan jo he donat classes de periodisme a la facultat, als meus alumnes els he dit “no defalliu”. Aquesta professió es pot exercir de moltes maneres i per descomptat no es pot perdre la il·lusió,  cal trucar moltes portes i buscar mentre treballes. Sempre tinc la sensació que es pot trobar alguna cosa. Hi ha molta precarietat però com autònom també hi ha moltes possibilitats. I això sí, no parar i fer networking.

Quins projectes tens previstos a mig plaç?

Encara no ho sé. El programa “Divendres”, que ara mateix copresento, s’acaba aquesta temporada juntament amb la sèrie de “la Riera”, i llavors i haurà un altre projecte per les tardes. Però sí et diré que per motius obvis, ja t’he dit que ara farà vint-i-cinc anys que estic a TV3, em considero més periodista de plató que no pas de carrer.

Com a mare i professional de la comunicació, com combines feina i família?

La veritat és que no es pot conciliar, però pots organitzar-te el millor que puguis; pots comptar amb l’ajuda dels avis o amb la d’un veí amable, i t’ho pots combinar. Però en aquests moments no puc conciliar amb els meus horaris actuals, encara que durant dotze anys sí que he pogut.

“A mi m’agrada molt passejar-me pel barri vell de Sarrià, hi ha moltes botigues, cafeteries; a més, de vegades, parlo amb veïns que ja conec del barri”

Què és el que t’agrada més de Sarrià?

A mi, m’agrada molt passejar-me pel barri vell de Sarrià. Hi ha moltes botigues, cafeteries, i a més, de vegades, parlo amb veïns que ja conec del barri. No tinc l’hàbit de passejar pel parc però sí quan practico running; en aquest cas quan vaig al Parc de Cervantes. Per mi Sarrià és un barri molt agradable, molt a prop de la Diagonal i del Corte Inglés, i això m’encanta perquè és una part amb poc trànsit i sense el turisme massiu que trobes en altres llocs de Barcelona.

¿Com a veïna d’aquest barri, quines coses creus que s’haurien de millorar de manera urgent?

T’he de dir que estic molt contenta on visc; tinc petites botigues, cafeteries de tot tipus, supermercats, ferreteries, etc. El transport públic el tinc davant de la porteria de casa. Desitjo que continuï aquest “bon rotllo” que genera el barri, jo estic molt a gust.

Entrevista publicada a La Fada de Sarrià i St. Gervasi (abril 2017)

 

El tràgic final de l’alcalde de Barcelona, Joaquim Viola

Aquí teniu la meva intervenció en el minireportatge emès al programa de Barcelona Televisió, “Va passar aquí”, el passat 3 d’octubre de 2016, sobre el tràgic final de Joaquim Viola i Sauret, alcalde de Barcelona de 1975 a 1976, i assasinat el gener del 1978 juntament amb la seva esposa, Montserrat Tarragona Corbella, per un grup d’encaputxats.

A partir del minut 24.

ww

http://www.btv.cat/vapassaraqui/

Comunicación corporativa (¿Por qué invertir?)

business-1049272_1920

Desde que empezó la crisis en España, hace ya siete u ocho años, es sabido que muchas empresas han recortado o han suprimido directamente su presupuesto en publicidad, márketing y, en muchos casos, en comunicación corporativa.

En Catalunya, entidades como la Asociación de Directivos de Comunicación o el Col·legi de Periodistes de Catalunya, llevan tiempo defendiendo la necesidad de tener a un profesional o a un equipo de profesionales que dirijan la comunicación de una empresa, ya sea externa o internamente. Las consecuencias de no contar con este tipo de profesionales quizás no se notan a medio plazo, pero un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza ante situaciones inesperadas o no deseadas, como la pérdida de clientes o la disminución de facturación. Un caso claro lo hemos visto recientemente con la marca embotelladora de agua para oficinas Edén donde, seguramente, el departamento de comunicación de la empresa ha tenido que trabajar duro para paliar los efectos del caso del manantial contaminado de Font d’Arinsal, en Andorra.

“un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza”

Las empresas deben entender porqué es necesario invertir en comunicación. Un gestor de comunicación para una empresa puede mejorar o aumentar su imagen y visibilidad, tanto a nivel offline como online: ¿cómo? Para empezar, gestionando la relación de la empresa o institución con los medios de comunicación, a través de notas o comunicados de prensa, planificando con antelación una estrategia de comunicación de crisis cuando la marca esté teniendo un eco mediático negativo, confeccionando un dossier de prensa para periodistas especializados que quieran más información específica de la entidad, o también gestionando entrevistas y artículos en medios, para dar a conocer a directivos o trabajadores de la compañía. Hoy casi nadie duda que la gestión y reputación online de una compañía en la redes sociales no es clave, sino fundamental. Una mala reputación online puede ser demoledora en muy poco tiempo si no se dispone de un community manager que vele por la imagen en internet.

El empresario, desde el pequeño emprendedor, pasando por las pymes, hasta el family office, debe ser consciente del valor que un gestor o profesional de la comunicación puede aportar a su negocio.

Artículo de opinión publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el títuloComunicación corporativa.

Periodisme d’alta muntanya

2. Redacció de la revista Pànxing a Puigcerdà. Al fons, muntanyes nevades de la Cerdanya

Redacció de la revista Pànxing a Puigcerdà. Al fons, muntanyes nevades de la Cerdanya. (Foto Pànxing)

El Pirineu català és una de les àrees menys poblades de Catalunya i amb menys presència de mitjans de comunicació. Però, com és el periodisme que es fa a més de 1.000 metres d’altitud? Com és el dia a dia d’un mitjà de comunicació situat entre valls i muntanyes?

“Un dels problemes del Pirineu és la manca d’un espai comunicatiu propi”, explica Marcel·lí Pascual, director d’Edicions Salòria, que publica la revista Viure als Pirineus, fundada al 2002. A més, afegeix Pascual, “la comunicació transversal al Pirineu és pràcticament inexistent”. El dia a dia d’aquesta revista, però, ha canviat des del moment en què es va impulsar la versió digital (www.viurealspirineus.cat). El portal primer servia per reforçar la marca i potenciar la capçalera. Ara, però, ja és al revés; treballen intensament en el diari digital mentre que la revista, de periodicitat mensual, ha passat a tenir un paper més secundari amb només dues persones en plantilla i amb una àmplia xarxa de col·laboradors.

Marcel·lí Pascual
Marcel·lí Pascual (Foto: M. Pascual)

Respecte al tipus d’informació que es prioritza a la hora de publicar, sempre els ha agradat la informació que fa referència a l’agricultura i a la artesania alimentària, però sense deixar de tractar tots els temes. Respecte a la comparativa entre el periodisme que es realitza a alta muntanya i el que es fa a Barcelona, Pascual admet que les diferències són evidents. “A Barcelona tot és més impersonal i més dinàmic. Aquí dalt el ritme és més reposat i el periodisme és més proper”, explica.

Vocació territorial

Pirineus TV, que emet des de mitjans de 2003, és una televisió que abasta totes les comarques del Pirineu català. L’Òscar Martín, director d’informatius, explica com aquest mitjà es va fundar per omplir un buit dins la comunicació local, concretament en l’oferta audiovisual, d’aquesta zona. Cap de les comarques que cobreix aquesta emissora disposava (ni disposa encara) de televisió local, el que implica que aquest territori gairebé no aparegui mai als informatius de les televisions catalanes o espanyoles, més enllà d’algun accident greu o d’importants nevades. Estem parlant d’una televisió local amb la delegació central a la Seu d’Urgell però amb un format descentralitzat ja que també compta amb delegacions a Andorra, Puigcerdà i Tremp. Aquesta cadena prioritza els continguts locals per davant de qualsevol altra tipus de contingut.

Tal i com apunta Martín, “la gent ens sintonitza per veure el que passa a prop de casa i que els pot afectar”. Respecte a les diferències més importants amb el periodisme que es fa a Barcelona, el cap d’informatius ho té clar: “a l’alta muntanya en moltes ocasions hem d’anar a la recerca de la informació o d’un fet “noticiable”…La nostra feina es centra en recórrer el territori”.

IMG_8761
Una periodista de Pirineus TV. Foto: Pirineus TV

Informació pels que “vénen de fora”

El 1995 naixia la revista Pànxing de la Cerdanya, i més endavant es va editar Pànxing Pirineus. L’staff de totes dues capçaleres està format per un equip de dissenyadors, redactors, periodistes, fotògrafs, il·lustradors, comercials, administració i direcció. Un equip que compagina les tres capçaleres mensuals (Pànxing Cerdanya, Pànxing Berguedà i Pànxing Maresme) amb el Pànxing Pirineus. Segons la directora d’aquestes publicacions, Gemma Pàmies, el contingut d’aquestes revistes està molt determinat pel que busquen els de fora d’aquest territori. “La línia editorial de Pànxing és la del turisme, la cultura i l’oci i prioritzem sobretot els productes turístics de proximitat, on incloem continguts d’alta muntanya en pràcticament totes les edicions”, afirma.

Una ràdio al centre del Pirineu

Una altra mitjà de comunicació dins aquest microcosmos rodejat de muntanyes és Ràdio Seu, la ràdio de la Seu d’Urgell, que va iniciar la seva programació al 1985. La seva directora, Marta Pujantell, nascuda a la pròpia Seu, comenta el factor personal de la seva tasca professional. “El meu lligam amb l’emissora sempre ha anat més enllà d’una simple feina remunerada. Crec que és evident que treballar en un mitjà petit requereix una dedicació i un compromís personal elevat”, afirma. Aquesta emissora comarcal compta amb un finançament mixt. Per una part disposen d’una partida pressupostària de l’Ajuntament de la Seu i, per l’altra, amb la publicitat que genera la mateixa ràdio.

L’emissora s’ha convertit en una font informativa de referència a la Seu i l’Alt Urgell, i nombrosos mitjans andorrans aprofiten de forma acordada -citant-los- les notícies que generen, “encara que aquesta relació no és la mateixa amb els mitjans francesos, ja que es troben més lluny”. Els informatius són l’eix que vertebra la graella de la programació. Els butlletins de notícies s’elaboren amb informacions de la Seu, la comarca o la resta de l’Alt Pirineu i Aran. Una manera de mantenir informats els oients i seguidors d’allò que passa a la zona. “Qualsevol notícia vinculada al territori té cabuda en els butlletins…Molta informació ens arriba de forma directa de l’administració, institucions, entitats o particulars” conclou Pujantell.

Producció artesanal

319699_10150922375443213_837737843_n
Un càmera de Pirineus TV durant la retransmissió d’un partit (Foto: Pirineus TV)

A la manca d’un espai comunicatiu propi en aquesta part del territori català cal sumar-hi una relació inexistent amb els mitjans de comunicació dels països veïns. En els quatre mitjans de comunicació citats, la relació amb els mitjans francesos és inexistent. I tan sols Pirineus TV i Ràdio Seu mantenen una connexió amb el principat d’Andorra. El que queda clar, però, és que la informació elaborada a mil metres d’altitud, en un entorn ben diferent del que es pot trobar a la gran ciutat, es fa d’una manera més propera i artesanal  que a Barcelona, tenint molta cura de l’oient, espectador o lector que habita a qualsevol indret del Pirineu.

Reportatge publicat a Report.cat

Look! The youngest & newest professionals of the communication

Many times, we think that the degree on the communication sector, doesn’t have any future. Really? Come off!…I wouldn’t say that….But the cruel reality is that many people whose formation is on public relations, journalism, or advertising, are jobless professionals. Why? Mainly because of the economic crisis, but other reasons can be: there are many faculties of communication in Spain. Every year, a lot of graduates leave the faculties of audiovisual communication, journalism and public relations & advertising.

 

Some advices

Some advices for the new graduates: dominate three or four languages, Spanish and Catalan (of course), English, and other languages like French, Chinese or Russian. 

Second advice: after a period of work practice, if the company doesn’t hire you, be an entrepreneur, create your own company and have a commercial vision to get, little by little, customers, and more customers…Why not? On one hand, you will develop your professional character and you will learn from your mistakes and many other things that will be useful for your professional future. And on the other hand, it’s always curriculum.

Third advice: have no fear! You can be what you want. In the communication area, there are many possibilities: social media, account executive, TV presenter, copywriter, etc. You must study the area of the communication market where there are more possibilities to work in and customers.

Last advice: the networking is key for your potential costumers, in Linked In, Facebook, Twitter, etc. The assistance to events in your country. Events like presentations, conferences, cocktails, private parties of chiefs of big companies, because there you can make valuable contacts  to get new customers and projects.

 

Xavier Mas de Xaxàs, fundador de Wikidiari

“A Wikidiari, el periodista i el consumidor de la informació 

estan en el mateix nivell”

Xavier Mas de Xaxàs és periodista i llicenciat en Història Contemporània. La seva trajectòria professional està molt vinculada a la informació internacional. Ha cobert la caiguda del mur de Berlin, les revolucions àrabs i ha estat corresponsal de La Vanguardia als Estats Units. També és autor de dos llibres: La sonrisa americana i Desinformació.

foto xmx - 1

_______________________________________________________

Xavier, com sorgeix l’idea de crear un diari digital com Wikidiari?

Aquesta plataforma digital neix al 2008 amb una doble motivació: crear un mitjà capaç d’una producció transversal i circular de les notícies, oposada a la tradicional estructura vertical. En lloc de produir notícies des de dalt (del periodista al consumidor), Wikidiari ofereix l’opció d’una producció on el periodista i el consumidor de la informació estiguin al mateix nivell. Aquesta plataforma la vaig posar al servei dels meus alumnes de periodisme a la UAB abans d’oferir-la al Col·legi de Periodistes.

I el nom de Wikidiari?

Wiki indica un lloc web col·laboratiu. El millor exemple és la Viquipèdia.

Quin són els principals objectius del Wikidiari?

La formació de nous periodistes. Oferir una plataforma per l’aprenentatge i, especialment, perquè els joves periodistes puguin adquirir l’experiència que els cal per obrir-se camí en el món de la informació.

Com ha evolucionat, des de que es va fundar fins ara?

Hem incorporat noves aplicacions, com els fotoreportatges i també l’opció de penjar àudio i video. L’essència, però, segueix sent la mateixa: permetre al periodista desenvolupar una informació en col•laboració amb les seves fonts. Per això, l’editora incorpora un espai de discussió a l’intranet, on les persones implicades en la gestió de la informació poden seguir la seva evolució i deixar comentaris.

Quin és el perfil del redactor que col•labora al diari?

Joves periodistes que busquen un trampolí per accedir al món laboral.

Quin valor afegit pot tenir Wikidiari que no tinguin altres diaris digitals en l’actualitat?

Wikidiari és un banc de proves on el jove periodista desenvolupa les seves aptituds i adquireix un bagatge professional propi. El valor afegit de la col·laboració, del treball en equip, és molt gran. El periodista és propietari en tot moment del copyright de la seva informació. A més, Wikidiari col·labora amb l’Associació de la Premsa Comarcal de Catalunya, per publicar conjuntament articles i reportatges.

L’entrevistat del passat 6 de febrer a la Contra de La Vanguardia, el periodista Wadah Khanfar, aposta per un model de redacció semblant al del Wikidiari?

Sí. Un model col·laboratiu, obert, transparent i transversal. Aquest model reforça el paper social del mitjà. La redacció funciona amb prou autonomia gràcies a una tecnologia que permet la producció de notícies fora de l’espai redaccional.

Pots avançar-nos novetats a Wikidiari pels propers mesos?

Wikidiari prepara un nou disseny per facilitar la lectura, on les plataformes multimèdia estiguin més integrades.

Personalment, com veus l’evolució a mig i llarg termini?

Wikidiari ha de continuar sent un banc de proves per als joves periodistes. Alhora ha d’esdevenir també un aparador per a noves aplicacions en la gestió de la informació. El Col·legi de Periodistes vol que la plataforma sigui un servei als col·legiats i un complement a la seva formació. A més, el Col·legi treballa en la creació d’un viver d’empreses que podran testar els seus productes a Wikidiari.

Entrevista publicada a http://www.wikidiari.info