Nova edició del programa “el comerç i les escoles” al Turó Parc

3.JPG
Foto de grup (Juan Pablo T.-F.)

La jornada  va comptar amb la presència del president de l’Associació de Veïns del Turó Parc, Bartolomé Criado

 

El passat 15 de novembre va tenir lloc una nova edició, al barri del Turó Parc, del programa “el comerç i les escoles” creat des de l’Ajuntament de Barcelona i que va comptar amb el recolzament  de l’Associació de Veïns i Comerciants del Turó Parc.

Aquesta vegada, la jornada va tenir lloc al supermercat del Grup Bon Preu situat al carrer Borí Fontestà, i l’escola convidada va ser la “Joan Pelegrí”, del barri de Sants de Barcelona, integrada per un grup d’uns trenta alumnes que al voltant d’una hora i mitja van fer una visita guiada pel supermercat a càrrec de Cristina Garcia, del departament de marketing i comunicació de Bon Preu, i de la Sra. Neus, gerent de l’establiment.

Durant el recorregut pel supermercat, Cristina Garcia va explicar l’estructura de l’empresa que compte amb molts perfils diferents de professionals, per donar resposta i gestionar les diferents àrees del negoci perquè el client trobi el producte a la botiga i pugui comprar-lo amb la millor relació qualitat-preu.

Per altra banda, la tècnica de comunicació del Grup Bon Preu va explicar, durant tot el recorregut, diversos aspectes que integren el supermercat i les possibilitats laborals que hi ha dintre de l’empresa. Als serveis centrals és on es troben diverses àrees com el departament d’administració i finances que té com a objectiu la planificació, execució i seguiment de les accions de manteniment i conservació que tinguin a veure amb les instal·lacions i equips de treball de l’Empresa. També hi trobem el departament de comunicació i màrqueting on l’objectiu és coordinar les estratègies de publicitat, posicionament i identitat de les ensenyes comercials i el producte.

El departament de compres té com a tasca fer la compra i aprovisionament de tots els productes d’alimentació i no-alimentació que es poden trobar a la venda en els establiments comercials de la cadena. El departament d’expansió té
la finalitat de coordinar les estratègies i accions necessàries per tal d’afavorir i assegurar el creixement de l’empresa, en especial en tot allò que té a veure amb la recerca de nous locals, prospecció de noves possibilitats de negoci i la gestió de béns i immobles del Grup.

L’àrea de logística té com a objectiu la coordinació de tot el procés que comença amb la compra de producte al proveïdor i acaba amb el lliurament del mateix als nostres Punts de Venda, i el de Persones vetlla per la correcta planificació i selecció del personal, així com la capacitació i desenvolupament de les persones treballadores. Des d’aquest departament, es gestiona tot allò referent a compensacions i política laboral, així com la prevenció de riscos laborals i el foment de la seguretat en el lloc de treball.

dscf2761
Els alumnes reben les explicacions de la dependenta de la secció de peixateria (Juan Pablo T.F.)

Respecte a la visita en sí, aquesta es va realitzar d’acord amb els criteris de compra intel·ligent, començant pel magatzem i secció de secs i acabant pels frescos. Al magatzem es va explicar com arriben els diferents tipus de productes, amb quina freqüència i com s’emmagatzemen per garantir-ne la conservació. A la línia de caixes, es va fer una breu explicació de com funciona el cobrament dels productes i quina informació es proporciona al tiquet de compra.

Per altra costat, la gerent del supermercat va explicar les seves tasques com a responsable del centre, com són el dirigir i controlar la botiga perquè to funcioni correctament i transmetre qualsevol suggeriment o necessitat que li comuniqui el client per fer-ho arribar a serveis centrals.

Actualment el programa “el comerç i escoles”, que va començar a l’any 2006, compte amb 58 establiments i 99 escoles de Barcelona adherides.

Crònica publicada a La Fada de Sarrià

 

Conferència-col·loqui sobre comunicació empresarial a Tarragona

josep-bertran-i-juan-pablo-torrents-faura-al-cpc-tarragona

La conferència-col·loqui va comptar, com a ponents, amb el dircom de Repsol a Tarragona, Josep Bertran, i amb el periodista i CEO de l’agència JPC comunicación, Juan Pablo Torrents-Faura

El passat dilluns dia 7 va tenir lloc, a la seu de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, una conferència-col·loqui sobre comunicació corporativa amb el títol “Departament de comunicació (d’una empresa) versus agència de comunicació”, a càrrec de Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol a Tarragona, i de Juan Pablo Torrents-Faura, periodista i CEO de l’agència de comunicació i relacions corporatives, JPC comunicación.

Durant més d’un hora, els ponents van tractar i debatre el paper d’un departament de comunicació en una empresa, i de la tasca “externa” d’una agència contractada per una empresa, abordant similituds, diferències, sinergies i casos pràctics, entre d’altres.

En el transcurs de la conferència, els assistents, a mode de col·loqui, van poder intervenir amb preguntes o qüestions relacionades amb els temes plantejats pels ponents. Es van debatre aspectes com la confiança entre client i agència de comunicació; un valor clau perquè una empresa confiï en una agència perquè li porti l’àrea de comunicació externa o la seva imatge corporativa.

 

El valor de la comunicación interna en la empresa

dd
Fuente: socialshared.net

Cuando tratamos de comunicación interna, ¿de qué estamos hablando? Y sobre todo, ¿para qué sirve? Posiblemente entendamos lo que es la comunicación externa en una start-up o en una institución pública o privada, pero cuando hablamos de interna, el concepto quizás sea algo menos definido, más difuso. Según marketing-xxi.com, “La comunicación interna es la comunicación dirigida al cliente interno, es decir, al trabajador”.

Podemos comprobar su importancia en la existencia de los premios que llevan el nombre de “Premios a las Mejores Prácticas en Comunicación Interna” convocados cada año por el Observatorio de Comunicación Interna.

Esta herramienta debe ser transversal para que sea  efectiva; tanto para una empresa de cincuenta trabajadores como para grandes multinacionales.

Y ¿quién debe gestionar la comunicación interna en la empresa?, ¿un técnico de comunicación o un técnico en recursos humanos? Más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área: humildad, discreción y, sobretodo empatía con cualquier miembro de la compañía, virtud que requiere mucha paciencia y psicología.

“más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área”

Pero ¿para qué le puede servir un responsable o un departamento de comunicación interna a una compañía o a un empresario? Sin ir más lejos, para mejorar el funcionamiento interno y el clima de trabajo con diferentes acciones como encuestas internas a los trabajadores de la empresa sobre el grado satisfacción en su puesto de trabajo, acciones para evitar la rumorología, es decir, aquella información “no oficial” que circula entre los empleados (y que en muchos casos es tóxica), con la redacción y el envío a toda la plantilla de comunicados o avisos oficiales de forma periódica, y estableciendo sinergias y puentes de comunicación entre los distintos departamentos o áreas de la empresa.

 Y ¿cómo lo ejecutamos? Trazando un plan interno de comunicación: con una justificación, unos objetivos, una serie de acciones y un calendario, detectando de esta manera las debilidades y las fortalezas de la entidad. Así evitamos duplicaciones del trabajo entre distintos departamentos y la directiva de la empresa se ahorra tiempo y dinero. Pero sobretodo repercute en una mayor implicación del trabajador dentro de la compañía y mejora notablemente el ambiente laboral.

Artículo publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el título ‘Comunicación interna’.

El tràgic final de l’alcalde de Barcelona, Joaquim Viola

Aquí teniu la meva intervenció en el minireportatge emès al programa de Barcelona Televisió, “Va passar aquí”, el passat 3 d’octubre de 2016, sobre el tràgic final de Joaquim Viola i Sauret, alcalde de Barcelona de 1975 a 1976, i assasinat el gener del 1978 juntament amb la seva esposa, Montserrat Tarragona Corbella, per un grup d’encaputxats.

A partir del minut 24.

ww

http://www.btv.cat/vapassaraqui/

Comunicación corporativa (¿Por qué invertir?)

business-1049272_1920

Desde que empezó la crisis en España, hace ya siete u ocho años, es sabido que muchas empresas han recortado o han suprimido directamente su presupuesto en publicidad, márketing y, en muchos casos, en comunicación corporativa.

En Catalunya, entidades como la Asociación de Directivos de Comunicación o el Col·legi de Periodistes de Catalunya, llevan tiempo defendiendo la necesidad de tener a un profesional o a un equipo de profesionales que dirijan la comunicación de una empresa, ya sea externa o internamente. Las consecuencias de no contar con este tipo de profesionales quizás no se notan a medio plazo, pero un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza ante situaciones inesperadas o no deseadas, como la pérdida de clientes o la disminución de facturación. Un caso claro lo hemos visto recientemente con la marca embotelladora de agua para oficinas Edén donde, seguramente, el departamento de comunicación de la empresa ha tenido que trabajar duro para paliar los efectos del caso del manantial contaminado de Font d’Arinsal, en Andorra.

“un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza”

Las empresas deben entender porqué es necesario invertir en comunicación. Un gestor de comunicación para una empresa puede mejorar o aumentar su imagen y visibilidad, tanto a nivel offline como online: ¿cómo? Para empezar, gestionando la relación de la empresa o institución con los medios de comunicación, a través de notas o comunicados de prensa, planificando con antelación una estrategia de comunicación de crisis cuando la marca esté teniendo un eco mediático negativo, confeccionando un dossier de prensa para periodistas especializados que quieran más información específica de la entidad, o también gestionando entrevistas y artículos en medios, para dar a conocer a directivos o trabajadores de la compañía. Hoy casi nadie duda que la gestión y reputación online de una compañía en la redes sociales no es clave, sino fundamental. Una mala reputación online puede ser demoledora en muy poco tiempo si no se dispone de un community manager que vele por la imagen en internet.

El empresario, desde el pequeño emprendedor, pasando por las pymes, hasta el family office, debe ser consciente del valor que un gestor o profesional de la comunicación puede aportar a su negocio.

Artículo de opinión publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el títuloComunicación corporativa.

Periodisme d’alta muntanya

2. Redacció de la revista Pànxing a Puigcerdà. Al fons, muntanyes nevades de la Cerdanya

Redacció de la revista Pànxing a Puigcerdà. Al fons, muntanyes nevades de la Cerdanya. (Foto Pànxing)

El Pirineu català és una de les àrees menys poblades de Catalunya i amb menys presència de mitjans de comunicació. Però, com és el periodisme que es fa a més de 1.000 metres d’altitud? Com és el dia a dia d’un mitjà de comunicació situat entre valls i muntanyes?

“Un dels problemes del Pirineu és la manca d’un espai comunicatiu propi”, explica Marcel·lí Pascual, director d’Edicions Salòria, que publica la revista Viure als Pirineus, fundada al 2002. A més, afegeix Pascual, “la comunicació transversal al Pirineu és pràcticament inexistent”. El dia a dia d’aquesta revista, però, ha canviat des del moment en què es va impulsar la versió digital (www.viurealspirineus.cat). El portal primer servia per reforçar la marca i potenciar la capçalera. Ara, però, ja és al revés; treballen intensament en el diari digital mentre que la revista, de periodicitat mensual, ha passat a tenir un paper més secundari amb només dues persones en plantilla i amb una àmplia xarxa de col·laboradors.

Marcel·lí Pascual
Marcel·lí Pascual (Foto: M. Pascual)

Respecte al tipus d’informació que es prioritza a la hora de publicar, sempre els ha agradat la informació que fa referència a l’agricultura i a la artesania alimentària, però sense deixar de tractar tots els temes. Respecte a la comparativa entre el periodisme que es realitza a alta muntanya i el que es fa a Barcelona, Pascual admet que les diferències són evidents. “A Barcelona tot és més impersonal i més dinàmic. Aquí dalt el ritme és més reposat i el periodisme és més proper”, explica.

Vocació territorial

Pirineus TV, que emet des de mitjans de 2003, és una televisió que abasta totes les comarques del Pirineu català. L’Òscar Martín, director d’informatius, explica com aquest mitjà es va fundar per omplir un buit dins la comunicació local, concretament en l’oferta audiovisual, d’aquesta zona. Cap de les comarques que cobreix aquesta emissora disposava (ni disposa encara) de televisió local, el que implica que aquest territori gairebé no aparegui mai als informatius de les televisions catalanes o espanyoles, més enllà d’algun accident greu o d’importants nevades. Estem parlant d’una televisió local amb la delegació central a la Seu d’Urgell però amb un format descentralitzat ja que també compta amb delegacions a Andorra, Puigcerdà i Tremp. Aquesta cadena prioritza els continguts locals per davant de qualsevol altra tipus de contingut.

Tal i com apunta Martín, “la gent ens sintonitza per veure el que passa a prop de casa i que els pot afectar”. Respecte a les diferències més importants amb el periodisme que es fa a Barcelona, el cap d’informatius ho té clar: “a l’alta muntanya en moltes ocasions hem d’anar a la recerca de la informació o d’un fet “noticiable”…La nostra feina es centra en recórrer el territori”.

IMG_8761
Una periodista de Pirineus TV. Foto: Pirineus TV

Informació pels que “vénen de fora”

El 1995 naixia la revista Pànxing de la Cerdanya, i més endavant es va editar Pànxing Pirineus. L’staff de totes dues capçaleres està format per un equip de dissenyadors, redactors, periodistes, fotògrafs, il·lustradors, comercials, administració i direcció. Un equip que compagina les tres capçaleres mensuals (Pànxing Cerdanya, Pànxing Berguedà i Pànxing Maresme) amb el Pànxing Pirineus. Segons la directora d’aquestes publicacions, Gemma Pàmies, el contingut d’aquestes revistes està molt determinat pel que busquen els de fora d’aquest territori. “La línia editorial de Pànxing és la del turisme, la cultura i l’oci i prioritzem sobretot els productes turístics de proximitat, on incloem continguts d’alta muntanya en pràcticament totes les edicions”, afirma.

Una ràdio al centre del Pirineu

Una altra mitjà de comunicació dins aquest microcosmos rodejat de muntanyes és Ràdio Seu, la ràdio de la Seu d’Urgell, que va iniciar la seva programació al 1985. La seva directora, Marta Pujantell, nascuda a la pròpia Seu, comenta el factor personal de la seva tasca professional. “El meu lligam amb l’emissora sempre ha anat més enllà d’una simple feina remunerada. Crec que és evident que treballar en un mitjà petit requereix una dedicació i un compromís personal elevat”, afirma. Aquesta emissora comarcal compta amb un finançament mixt. Per una part disposen d’una partida pressupostària de l’Ajuntament de la Seu i, per l’altra, amb la publicitat que genera la mateixa ràdio.

L’emissora s’ha convertit en una font informativa de referència a la Seu i l’Alt Urgell, i nombrosos mitjans andorrans aprofiten de forma acordada -citant-los- les notícies que generen, “encara que aquesta relació no és la mateixa amb els mitjans francesos, ja que es troben més lluny”. Els informatius són l’eix que vertebra la graella de la programació. Els butlletins de notícies s’elaboren amb informacions de la Seu, la comarca o la resta de l’Alt Pirineu i Aran. Una manera de mantenir informats els oients i seguidors d’allò que passa a la zona. “Qualsevol notícia vinculada al territori té cabuda en els butlletins…Molta informació ens arriba de forma directa de l’administració, institucions, entitats o particulars” conclou Pujantell.

Producció artesanal

319699_10150922375443213_837737843_n
Un càmera de Pirineus TV durant la retransmissió d’un partit (Foto: Pirineus TV)

A la manca d’un espai comunicatiu propi en aquesta part del territori català cal sumar-hi una relació inexistent amb els mitjans de comunicació dels països veïns. En els quatre mitjans de comunicació citats, la relació amb els mitjans francesos és inexistent. I tan sols Pirineus TV i Ràdio Seu mantenen una connexió amb el principat d’Andorra. El que queda clar, però, és que la informació elaborada a mil metres d’altitud, en un entorn ben diferent del que es pot trobar a la gran ciutat, es fa d’una manera més propera i artesanal  que a Barcelona, tenint molta cura de l’oient, espectador o lector que habita a qualsevol indret del Pirineu.

Reportatge publicat a Report.cat

Amb quins criteris publica un periodista de la Catalunya Central?

Posant com exemple un esdeveniment organitzat per l’agència d’emprenedoria Creacció, a Manresa, es planteja la qüestió a dos periodistes locals

conferència Creacció
l’acte de Creacció a Manresa, el passat mes de novembre

Desena edició de l’Àgora d’opinió (el passat mes de novembre), organitzada per Creacció, una agència d’emprenedoria d’Osona i impulsada per diverses entitats com la Universitat de Vic. L’acte té lloc a Manresa amb una seixantena d’assistents. La directora de Recursos Humans d’Affinity Petcare, Teresa Niubó, és la ponent convidada i parla de “La transformació digital a l’empresa: el cas d’Affinity Petcare”.

Em trobo assegut a la taula de premsa amb altres periodistes de mitjans locals i els hi pregunto amb quins criteris assisteixen a una convocatòria de premsa com aquesta i quines premisses tenen per publicar una notícia a partir d’un acte al qual estant presents com és aquest.

Criteris per assistir a una convocatòria de premsa

Un dels “components” de la taula de premsa és en Pere Fontanals, director del digital Manresainfo.cat. Fontanals comenta que “com que som un mitjà petit, de només tres treballadors estables, generalment el que mana és la disponibilitat i coincidència amb altres actes. Procurem tenir una informació diversa i per això davant de coincidències intentem prioritzar temàtiques que no siguin repetitives. Si avui cobrim un acte sobre matèria empresarial, demà intentarem que sigui de temàtica social o cultural, per exemple”.

Pere Fontanals. Manresainfo.cat. Foto d'Adrià Costa
Pere Fontanals. Foto: Adrià Costa

Quan li pregunto si la conferència de la Teresa Niubó li ha semblat propaganda de l’empresa o realment aporta informació interessant pel lector del seu mitjà, afirma que “ni una cosa ni l’altra. La conferència no va entrar al detall del funcionament diari del seu departament”.

Respecte a si els periodistes de mitjans locals o comarcals, respecte a mitjans més grans, son més propicis a publicar notícies a partir convocatòries de premsa o notes de premsa, Fontanals afirma que no depèn tant de quin sigui l’àmbit de cobertura de les notícies sinó de la capacitat de treball que tinguis: “Un mitjà petit com el nostre ha d’equilibrar molt les “forces”.” “…No hi ha res pitjor que una roda de premsa en que, al final, cap periodista no pregunta”.

Per altra banda parlo, a la mateixa taula de premsa, amb el Carles Blaya, cap d’economia del diari de la Catalunya central, Regió 7En Carles m’explica que no hi ha un únic criteri per definir quin acte o activitat ha de ser cobert presencialment per un redactor del diari: “Hi ha esdeveniments que no necessiten gaire debat sobre si han de ser coberts o no: són notícia per la seva novetat o per la transcendència que tenen en la població i, més concretament, en el públic lector de Regió7”.

Carles Blaya. Regió7
Carles Blaya

Referint-se a la conferenciant Blaya comenta que, en línies generals, ha respost al que es podia esperar a l’avançada d’un dinar-col·loqui com aquest: una especialista en el seu sector que explica la seva experiència sobre una qüestió que, previsiblement, podria ser aprofitada per empresaris locals per potenciar la seva empresa. Amb tot, normalment aquesta mena d’activitats (que han anat proliferant en els darrers anys) tenen un impacte menor del que un pot esperar a l’inici. “Quan l’explicació del conferenciant es basa en excés en la pròpia història i en el seu context personal i no inclou un argumentari general (que ha d’estar treballat i ha de ser entenedor, engrescador i enriquidor) que pugui ser aprofitat pels assistents considero que la conferència-col·loqui no és tot el profitosa que hauria pogut ser”.

“No hi ha més notícies d’unes que d’altres”

Respecte amb quins criteris publica aquest diari, Blaya explica que van associats al que ja ha explicat abans, i sempre depèn la publicació final en l’edició en paper (que té un espai finit) al fet que no hi hagi alguna notícia de darrera hora que n’ajorni la publicació.

Preguntant-li de si els periodistes de mitjans locals o comarcals, respecte a mitjans més grans, son més propicis a publicar notícies a partir d’assistir a convocatòries de premsa o a les notes de premsa que reben,  el cap d’economia de Regió7 afirma que publiquen tant informacions que arriben en format de nota de premsa com aquelles que es treballen en assistir a una convocatòria de premsa. “No hi ha més notícies d’unes que d’altres”.

Blaya conclou que per norma general, si es convoca una roda de premsa és perquè el convocant entén que ho mereix i que cal alguna cosa més que enviar una simple nota de premsa. Per això, “quan es convoquen rodes de premsa s’hi acostuma a anar perquè se sobreentén (insisteix: de vegades no és així) que el que es vol comunicar és realment important per al convocant”.

Amb aquestes afirmacions de dos grans professionals del periodisme local, en aquest cas de la Catalunya central, ens podem fer una idea de com actuen els periodistes, alhora de publicar un fet o esdeveniment al seu mitjà de comunicació.

Article publicat a Revista Catalunya Central