Dr. Jaume Padrós i Selma, president del Col·legi de Metges de Barcelona

“El CoMB també és i vol ser un agent més de dinamització cultural i del coneixement del barri i de la ciutat”

Mutuam

El Col·legi de Metges de Barcelona es troba situat al barri de la Bonanova, en concret, al número 47 del Passeig de la Bonanova.  L’actual seu corporativa es va inaugurar ja fa uns “quants anys”, al 1968. Com a institució de referència del districte i de la ciutat de Barcelona, parlem amb el seu actual president, Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 1959). Llicenciat en Medicina i Cirurgia (UB), és especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina del treball. És doctor en Medicina per la UAB i màster en Gerontologia Clínica per la UAB. Actualment, exerceix com a consultor en gerontologia clínica a Mutuam i també com a responsable de salut laboral del F.C. Barcelona. Des de 2014 és el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), corporació de la qual també va ser vicepresident (2010-2014) i secretari (1994-2010).

Quina valoració fa d’aquest tres anys com a president del CoMB?

Si ens referim a nivell personal, em sento força satisfet de la feina feta per la meva Junta. Ens vam presentar amb un programa molt ambiciós que ens ha exigit el millor de tots nosaltres i crec que, a falta d’un any per a les properes eleccions, hem assolit la majoria dels objectius que ens havíem proposat.  Si la valoració l’haig de fer tenint en compte l’entorn social, econòmic i polític amb el qual hem conviscut, no puc amagar que ha estat i és molt complex i difícil. Tothom ho sap. La nostra professió, com molts altres sectors, ha patit molt, però els metges han estat a l’alçada perquè, amb el seu compromís ètic i amb molts sacrificis, han mantingut la qualitat dels serveis sanitaris del nostre país. No cal que li digui que és un gran honor representar un col·lectiu de tant nivell com el mèdic.

Com s’estructura internament un col·legi tant potent com és el de metges?

El nostre col·legi té una certa complexitat. D’una banda, ha d’oferir tot un conjunt de serveis per als metges i, de l’altra, que és la més fonamental, ha d’estructurar actuacions per vetllar pel bon exercici de la professió mèdica. Aquest darrer punt és fonamental: vetllar per la bona praxi i la competència professional. El Col·legi ha de poder donar resposta com a garant als ciutadans als quals servim i ens devem.

Quin és el dia a dia de la seva agenda de treball?

Compagino la meva feina com a metge assistencial amb l’agenda com a President, que és molt intensa i variada: des de presidir juntes de govern, comissions de treball, reunions amb els meus col·laboradors, etc., fins a participar en actes institucionals o professionals que s’organitzen a la seu col·legial, a les seus comarcals o a diferents centres sanitaris, a més de jornades i congressos.

Actualment, el CoMB col·labora amb alguna entitat del districte?

El Col·legi ha col·laborat amb diferents iniciatives del districte. Vam participar activament en el programa “Districte del Coneixement”, que va impulsar l’anterior consistori i que implicava entitats, empreses, i diferents agents per compartir i difondre temes lligats a la innovació, la tecnologia i la recerca científica. També hem col·laborat puntualment amb el Casal Espriu en la difusió mútua d’actes, etc. A banda, el CoMB és una institució que està oberta al barri, al districte i a la ciutat de Barcelona en general. A la nostra seu s’hi organitzen conferències, exposicions, etc., adreçades a un públic que va més enllà dels professionals de la medicina. Conferències sobre temes d’actualitat, on convidem persones que destaquen pel seu pensament, pel seu paper a la societat, etc. ; mostres i actes culturals, d’història de la medicina, etc. En certa manera, el CoMB també és i vol ser un agent més de dinamització cultural i del coneixement del barri i de la ciutat.

“La cobertura pública (al districte) pel que fa a centres d’atenció primària és més que correcta”

Sarrià i Sant Gervasi, són zones on hi ha una bona cobertura mèdica a nivell públic? O manquen serveis? (CAP’s, hospitals, centres mentals, etc.)

La cobertura pública pel que fa a centres d’atenció primària és més que correcta, tant des del punt de vista de centres i professionals com de la qualitat dels mateixos. Fins i tot, algun dels centres d’atenció primària del districte ha estat reconegut com a referent per al conjunt dels sistema sanitari. D’altra banda, no tinc cap percepció que m’indiqui que manquen hospitals, si tenim en compte la proximitat d’alguns d’ells al mateix districte i el mateix des del punt de vista sociosanitari. Tampoc podem oblidar la gran oferta de centres i consultes mèdiques privades, que converteixen el districte en la zona del país probablement més nodrida en aquest sentit.

Quines accions està portant, a dia d’avui, el CoMB per millorar l’assistència sanitària de la població barcelonina?

Són moltes i seria impossible enumerar-les aquí. Però, tenint en compte l’especificitat de la nostra actuació, ressaltaria els nostres documents de posició professional sobre vacunacions o sobre llistes d’espera per citar-ne uns dels més destacats.

“Tinc bons records de quan era petit i acompanyava el meu pare –que també era metge- quan anava a visitar el poeta J.V. Foix a casa seva, al carrer Setantí”

Quines tasques té previst portar a terme la junta del Col·legi en aquest últim any de mandat abans de les eleccions del 2018? Vol repetir com a candidat per a presidir el CoMB?

Estem treballant per posar en marxa un espai web dirigit als ciutadans. Un espai de relació directa entre la professió i els ciutadans. També unes propostes al voltant de la conciliació de la vida professional, personal i familiar de metges i metgesses. Sens dubte, però, el tema que ens ocupa més és la lluita contra la precarietat laboral que afecta a molts metges i metgesses joves, que són el futur de la professió. Respecte a la segona pregunta, crec que encara no és l’hora de parlar d’eleccions, falta molt. Però no li amago que em faria il·lusió revalidar la confiança dels meus companys i companyes per poder completar i intensificar les accions que hem dut a terme fins ara al servei de la professió i dels ciutadans.

Com a “veí” que treballa a la zona de la Bonanova, quines coses creu que s’haurien de millorar al barri?

El transport, sobretot. L’obertura de la línia de metro, actualment paralitzada, és molt important. Cal també repensar l’ús del cotxe particular, especialment en hores d’entrades i sortides de les moltes escoles que hi ha.

Té predilecció per algun racó de Sarrià o de Sant Gervasi que li agradi especialment per estar-hi una estona i “desconnectar”?

Potser els carrers de Sarrià, que, des de la seu col·legial hi conviden a passejar. A més, tinc bons records de quan era petit i acompanyava el meu pare –que també era metge- quan anava a visitar el poeta J.V. Foix a casa seva, al carrer Setantí.

Entrevista publicada a l’edició de febrer de 2017 de ‘La Fada de Sarrià’

 

Anuncios

Naohito Watanabe, nuevo cónsul general del Japón en Barcelona

“Los ciudadanos de aquí conviven de la manera más natural con los edificios artísticos e históricos que nos encontramos a pie de calle”

4-1
Naohito Watanabe (Foto: Juan Pablo T-F.)

El pasado 20 de septiembre, Naohito Watanabe fue nombrado nuevo Cónsul General del Japón en Barcelona. Watanabe ha trabajado en diferentes embajadas y consulados del continente americano como Venezuela, Uruguay y Nicaragua, además de haber sido el cónsul general adjunto de su país en Miami. 

La residencia oficial del nuevo cónsul está situada en la calle Pons i Serra, en la zona de Pedralbes, y la oficina del consulado se encuentra en la Avenida Diagonal de Barcelona; ambas situadas en el distrito de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

La entrevista tiene lugar en su despacho oficial de Diagonal y llama la atención que nada más entrar hay una televisión encendida donde emite, como no podía ser de otra manera, un canal japonés, además de otro detalle más bien  protocolario: ya están preparadas dos tazas de té caliente, que sin duda le agradezco al Sr. Cónsul.

Este año se cumplen tres décadas de la apertura del consulado de Japón en Barcelona.

¿Qué valoración hace de estos tres primeros meses como nuevo cónsul general del Japón en Barcelona?

La verdad es que estoy gratamente sorprendido de la gran cantidad de eventos que se realizan en Barcelona cada día. Al poco tiempo de llegar aquí, participé en un encuentro empresarial que tuvo lugar en el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) y después en el Salón del Manga con una enorme presencia de aficionados, alrededor de 150.000 asistentes, además de un gran número de artistas japoneses que estuvieron presentes. Estoy encontrando muchos eventos de gran calidad y envergadura, como conciertos musicales y exposiciones de arte.

En este pequeño tiempo que lleva en Barcelona, ¿qué diferencias y similitudes ha encontrado entre la gente que vive en Barcelona y la que vive en su país?

El público catalán tiene la misma sensibilidad que el público japonés; esto lo he podido constatar cuando, hace poco, asistí a un concierto de piano de un artista japonés en Barcelona. Sin embargo, la gente de aquí es más abierta que la de Japón. Aquí os expresáis más con los sentimientos, a través de las palabras y gestos, al contrario de los japoneses que se muestran muy recatados, pero ambos poseen “cálidos corazones”.

¿Cómo se estructura un consulado como el vuestro?

Nuestro consulado, que se abrió en 1987, extiende su jurisdicción sobre las comunidades autónomas de Cataluña, Comunidad Valenciana e Islas Baleares, congregando un total de 193 empresas de nuestro país, además de los más de 3.000 residentes japoneses actualmente. Hay que destacar que cada año, unos 600.000 turistas japoneses visitan Catalunya. La estructura de nuestra oficina empieza con la figura del cónsul general, en segundo lugar está la cónsul general adjunta, y finalmente están otros cónsules que llevan diferentes áreas: sección consular, sección política y económica, sección de cultura, etc.

7-1
Foto: J.P. Torrents-Faura

¿Qué  misión tiene el cónsul del Japón y  cuál es el día a día de su agenda de trabajo?

Mi trabajo se concentra en la asistencia y participación  de eventos de diversa índole con tres objetivos: proteger los intereses de los japoneses residentes en Barcelona, apoyar y expandir la promoción de las actividades comerciales japonesas en Catalunya y viceversa, y el intercambio cultural entre ambos países.

Actualmente, ¿el consulado mantiene algún tipo de colaboración con  entidades del distrito? ¿Y con el Ayuntamiento o Generalitat?

Ahora mismo tenemos una estrecha colaboración con la Generalitat, ya que hace poco que este organismo aprobó la tercera edición del “Plan Japón 2016-2019” que supone un programa marco de cooperación entre instituciones catalanas y japonesas en cuatro ámbitos: economía, turismo, educación y cultura. Como ejemplos de esta cooperación podemos encontrar la promoción de la inversión de empresas catalanas en Japón, los intercambios entre universidades catalanas y japonesas y la promoción de la interpretación de la literatura catalana y del idioma japonés. También colaboramos con Casa Àsia en eventos culturales. Por otro lado, estamos impulsando un vuelo directo entre Barcelona y Tokio como un objetivo. En 2018 celebraremos el 150º aniversario del establecimiento de relaciones diplomáticas entre Japón y España. Será otra gran oportunidad para hacer que la relación sea más sólida y profunda; ya estamos preparando muchos eventos para esta conmemoración.

“En 2018 celebraremos el 150º aniversario del establecimiento de relaciones diplomáticas entre Japón y España”

Los empresarios nipones, ¿invierten más que nunca en Barcelona? ¿Cree que es una ciudad que se ha puesto de moda a nivel mundial?

Catalunya tiene una fuerte tradición industrial, la primera de España. Además de las Olimpiadas de 1992, que dieron un empuje económico para Barcelona vital, convirtiéndola en una ciudad abierta al mediterráneo, a Europa y a América Latina. Por otro lado, tiene una situación muy estratégica: aquí se concentra mucho capital e innovación y la gente es muy trabajadora. Razones como estas son las que motivan al empresariado japonés para venir e invertir aquí.

En este breve período que lleva en  Barcelona, ¿qué le parece la ciudad? ¿Y el distrito de Sarrià-Sant Gervasi?

Hace treinta años trabajaba en la embajada de Japón en Madrid y, alguna vez, estuve en Barcelona, y sin duda ha cambiado extraordinariamente; actualmente es una ciudad más dinámica, alegre, y sobretodo más “chic”. En Japón tenemos una gran admiración por los edificios modernistas como la Pedrera, la Casa Batlló y la Sagrada Familia, sin olvidar el Templo del Tibidado. Respecto a Sarrià-Sant Gervasi me gusta, especialmente, la plaza de Sarrià, pequeña y con un buen ambiente donde puedes encontrar diversos restaurantes, el típico mercadillo de los fines de semana, y viendo las diversas tiendas de la zona mientras paseas tranquilamente. Lo bueno de Barcelona, y en especial de la zona que más conozco, Sarrià, es que los ciudadanos de aquí “conviven” de la manera más natural con los edificios artísticos e históricos que nos encontramos a pie de calle; construcciones de estilo gótico o modernista. Vas por la calle y puedes disfrutar de edificios históricos a pie de calle, junto con la “atmósfera” del ambiente que se respira, cosa que en Japón es diferente porque el arte y la belleza arquitectónica se contemplan, principalmente, dentro de los museos.

Entrevista publicada en La Fada de Sarrià

 

Nova edició del programa “el comerç i les escoles” al Turó Parc

3.JPG
Foto de grup (Juan Pablo T.-F.)

La jornada  va comptar amb la presència del president de l’Associació de Veïns del Turó Parc, Bartolomé Criado

 

El passat 15 de novembre va tenir lloc una nova edició, al barri del Turó Parc, del programa “el comerç i les escoles” creat des de l’Ajuntament de Barcelona i que va comptar amb el recolzament  de l’Associació de Veïns i Comerciants del Turó Parc.

Aquesta vegada, la jornada va tenir lloc al supermercat del Grup Bon Preu situat al carrer Borí Fontestà, i l’escola convidada va ser la “Joan Pelegrí”, del barri de Sants de Barcelona, integrada per un grup d’uns trenta alumnes que al voltant d’una hora i mitja van fer una visita guiada pel supermercat a càrrec de Cristina Garcia, del departament de marketing i comunicació de Bon Preu, i de la Sra. Neus, gerent de l’establiment.

Durant el recorregut pel supermercat, Cristina Garcia va explicar l’estructura de l’empresa que compte amb molts perfils diferents de professionals, per donar resposta i gestionar les diferents àrees del negoci perquè el client trobi el producte a la botiga i pugui comprar-lo amb la millor relació qualitat-preu.

Per altra banda, la tècnica de comunicació del Grup Bon Preu va explicar, durant tot el recorregut, diversos aspectes que integren el supermercat i les possibilitats laborals que hi ha dintre de l’empresa. Als serveis centrals és on es troben diverses àrees com el departament d’administració i finances que té com a objectiu la planificació, execució i seguiment de les accions de manteniment i conservació que tinguin a veure amb les instal·lacions i equips de treball de l’Empresa. També hi trobem el departament de comunicació i màrqueting on l’objectiu és coordinar les estratègies de publicitat, posicionament i identitat de les ensenyes comercials i el producte.

El departament de compres té com a tasca fer la compra i aprovisionament de tots els productes d’alimentació i no-alimentació que es poden trobar a la venda en els establiments comercials de la cadena. El departament d’expansió té
la finalitat de coordinar les estratègies i accions necessàries per tal d’afavorir i assegurar el creixement de l’empresa, en especial en tot allò que té a veure amb la recerca de nous locals, prospecció de noves possibilitats de negoci i la gestió de béns i immobles del Grup.

L’àrea de logística té com a objectiu la coordinació de tot el procés que comença amb la compra de producte al proveïdor i acaba amb el lliurament del mateix als nostres Punts de Venda, i el de Persones vetlla per la correcta planificació i selecció del personal, així com la capacitació i desenvolupament de les persones treballadores. Des d’aquest departament, es gestiona tot allò referent a compensacions i política laboral, així com la prevenció de riscos laborals i el foment de la seguretat en el lloc de treball.

dscf2761
Els alumnes reben les explicacions de la dependenta de la secció de peixateria (Juan Pablo T.F.)

Respecte a la visita en sí, aquesta es va realitzar d’acord amb els criteris de compra intel·ligent, començant pel magatzem i secció de secs i acabant pels frescos. Al magatzem es va explicar com arriben els diferents tipus de productes, amb quina freqüència i com s’emmagatzemen per garantir-ne la conservació. A la línia de caixes, es va fer una breu explicació de com funciona el cobrament dels productes i quina informació es proporciona al tiquet de compra.

Per altra costat, la gerent del supermercat va explicar les seves tasques com a responsable del centre, com són el dirigir i controlar la botiga perquè to funcioni correctament i transmetre qualsevol suggeriment o necessitat que li comuniqui el client per fer-ho arribar a serveis centrals.

Actualment el programa “el comerç i escoles”, que va començar a l’any 2006, compte amb 58 establiments i 99 escoles de Barcelona adherides.

Crònica publicada a La Fada de Sarrià

 

Conferència-col·loqui sobre comunicació empresarial a Tarragona

josep-bertran-i-juan-pablo-torrents-faura-al-cpc-tarragona

La conferència-col·loqui va comptar, com a ponents, amb el dircom de Repsol a Tarragona, Josep Bertran, i amb el periodista i CEO de l’agència JPC comunicación, Juan Pablo Torrents-Faura

El passat dilluns dia 7 va tenir lloc, a la seu de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, una conferència-col·loqui sobre comunicació corporativa amb el títol “Departament de comunicació (d’una empresa) versus agència de comunicació”, a càrrec de Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol a Tarragona, i de Juan Pablo Torrents-Faura, periodista i CEO de l’agència de comunicació i relacions corporatives, JPC comunicación.

Durant més d’un hora, els ponents van tractar i debatre el paper d’un departament de comunicació en una empresa, i de la tasca “externa” d’una agència contractada per una empresa, abordant similituds, diferències, sinergies i casos pràctics, entre d’altres.

En el transcurs de la conferència, els assistents, a mode de col·loqui, van poder intervenir amb preguntes o qüestions relacionades amb els temes plantejats pels ponents. Es van debatre aspectes com la confiança entre client i agència de comunicació; un valor clau perquè una empresa confiï en una agència perquè li porti l’àrea de comunicació externa o la seva imatge corporativa.

 

El valor de la comunicación interna en la empresa

dd
Fuente: socialshared.net

Cuando tratamos de comunicación interna, ¿de qué estamos hablando? Y sobre todo, ¿para qué sirve? Posiblemente entendamos lo que es la comunicación externa en una start-up o en una institución pública o privada, pero cuando hablamos de interna, el concepto quizás sea algo menos definido, más difuso. Según marketing-xxi.com, “La comunicación interna es la comunicación dirigida al cliente interno, es decir, al trabajador”.

Podemos comprobar su importancia en la existencia de los premios que llevan el nombre de “Premios a las Mejores Prácticas en Comunicación Interna” convocados cada año por el Observatorio de Comunicación Interna.

Esta herramienta debe ser transversal para que sea  efectiva; tanto para una empresa de cincuenta trabajadores como para grandes multinacionales.

Y ¿quién debe gestionar la comunicación interna en la empresa?, ¿un técnico de comunicación o un técnico en recursos humanos? Más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área: humildad, discreción y, sobretodo empatía con cualquier miembro de la compañía, virtud que requiere mucha paciencia y psicología.

“más que una titulación, lo que debe prevalecer son las aptitudes del responsable de esta área”

Pero ¿para qué le puede servir un responsable o un departamento de comunicación interna a una compañía o a un empresario? Sin ir más lejos, para mejorar el funcionamiento interno y el clima de trabajo con diferentes acciones como encuestas internas a los trabajadores de la empresa sobre el grado satisfacción en su puesto de trabajo, acciones para evitar la rumorología, es decir, aquella información “no oficial” que circula entre los empleados (y que en muchos casos es tóxica), con la redacción y el envío a toda la plantilla de comunicados o avisos oficiales de forma periódica, y estableciendo sinergias y puentes de comunicación entre los distintos departamentos o áreas de la empresa.

 Y ¿cómo lo ejecutamos? Trazando un plan interno de comunicación: con una justificación, unos objetivos, una serie de acciones y un calendario, detectando de esta manera las debilidades y las fortalezas de la entidad. Así evitamos duplicaciones del trabajo entre distintos departamentos y la directiva de la empresa se ahorra tiempo y dinero. Pero sobretodo repercute en una mayor implicación del trabajador dentro de la compañía y mejora notablemente el ambiente laboral.

Artículo publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el título ‘Comunicación interna’.

El tràgic final de l’alcalde de Barcelona, Joaquim Viola

Aquí teniu la meva intervenció en el minireportatge emès per primera vegada al programa de Barcelona Televisió “Va passar aquí”, el 3 d’octubre de 2016, (i durant el 2017 emès també dues vegades més), sobre el tràgic final de Joaquim Viola i Sauret, alcalde de Barcelona de 1975 a 1976 i assasinat el gener del 1978 juntament amb la seva esposa, Montserrat Tarragona Corbella, per un grup d’encaputxats.

A partir del minut 24:

http://beteve.cat/programa/va-passar-aqui/?term=all&search=alcalde+viola 

ww

Comunicación corporativa (¿Por qué invertir?)

business-1049272_1920

Desde que empezó la crisis en España, hace ya siete u ocho años, es sabido que muchas empresas han recortado o han suprimido directamente su presupuesto en publicidad, márketing y, en muchos casos, en comunicación corporativa.

En Catalunya, entidades como la Asociación de Directivos de Comunicación o el Col·legi de Periodistes de Catalunya, llevan tiempo defendiendo la necesidad de tener a un profesional o a un equipo de profesionales que dirijan la comunicación de una empresa, ya sea externa o internamente. Las consecuencias de no contar con este tipo de profesionales quizás no se notan a medio plazo, pero un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza ante situaciones inesperadas o no deseadas, como la pérdida de clientes o la disminución de facturación. Un caso claro lo hemos visto recientemente con la marca embotelladora de agua para oficinas Edén donde, seguramente, el departamento de comunicación de la empresa ha tenido que trabajar duro para paliar los efectos del caso del manantial contaminado de Font d’Arinsal, en Andorra.

“un buen gestor de comunicación puede ahorrarle a un empresario muchos quebraderos de cabeza”

Las empresas deben entender porqué es necesario invertir en comunicación. Un gestor de comunicación para una empresa puede mejorar o aumentar su imagen y visibilidad, tanto a nivel offline como online: ¿cómo? Para empezar, gestionando la relación de la empresa o institución con los medios de comunicación, a través de notas o comunicados de prensa, planificando con antelación una estrategia de comunicación de crisis cuando la marca esté teniendo un eco mediático negativo, confeccionando un dossier de prensa para periodistas especializados que quieran más información específica de la entidad, o también gestionando entrevistas y artículos en medios, para dar a conocer a directivos o trabajadores de la compañía. Hoy casi nadie duda que la gestión y reputación online de una compañía en la redes sociales no es clave, sino fundamental. Una mala reputación online puede ser demoledora en muy poco tiempo si no se dispone de un community manager que vele por la imagen en internet.

El empresario, desde el pequeño emprendedor, pasando por las pymes, hasta el family office, debe ser consciente del valor que un gestor o profesional de la comunicación puede aportar a su negocio.

Artículo de opinión publicado en la edición impresa del periódico Expansión (edición Catalunya) con el títuloComunicación corporativa.