Periodisme d’alta muntanya

Redacció de la revista Pànxing a Puigcerdà. Al fons, muntanyes nevades de la Cerdanya. (Foto Pànxing)

El Pirineu català és una de les àrees menys poblades de Catalunya i amb menys presència de mitjans de comunicació. Però, com és el periodisme que es fa a més de 1.000 metres d’altitud? Com és el dia a dia d’un mitjà de comunicació situat entre valls i muntanyes?

“Un dels problemes del Pirineu és la manca d’un espai comunicatiu propi”, explica Marcel·lí Pascual, director d’Edicions Salòria, que publica la revista Viure als Pirineus, fundada al 2002. A més, afegeix Pascual, “la comunicació transversal al Pirineu és pràcticament inexistent”. El dia a dia d’aquesta revista, però, ha canviat des del moment en què es va impulsar la versió digital (www.viurealspirineus.cat). El portal primer servia per reforçar la marca i potenciar la capçalera. Ara, però, ja és al revés; treballen intensament en el diari digital mentre que la revista, de periodicitat mensual, ha passat a tenir un paper més secundari amb només dues persones en plantilla i amb una àmplia xarxa de col·laboradors.

Marcel·lí Pascual (Foto: M. Pascual)

Respecte al tipus d’informació que es prioritza a la hora de publicar, sempre els ha agradat la informació que fa referència a l’agricultura i a la artesania alimentària, però sense deixar de tractar tots els temes. Respecte a la comparativa entre el periodisme que es realitza a alta muntanya i el que es fa a Barcelona, Pascual admet que les diferències són evidents. “A Barcelona tot és més impersonal i més dinàmic. Aquí dalt el ritme és més reposat i el periodisme és més proper”, explica.

Vocació territorial

Pirineus TV, que emet des de mitjans de 2003, és una televisió que abasta totes les comarques del Pirineu català. L’Òscar Martín, director d’informatius, explica com aquest mitjà es va fundar per omplir un buit dins la comunicació local, concretament en l’oferta audiovisual, d’aquesta zona. Cap de les comarques que cobreix aquesta emissora disposava (ni disposa encara) de televisió local, el que implica que aquest territori gairebé no aparegui mai als informatius de les televisions catalanes o espanyoles, més enllà d’algun accident greu o d’importants nevades. Estem parlant d’una televisió local amb la delegació central a la Seu d’Urgell però amb un format descentralitzat ja que també compta amb delegacions a Andorra, Puigcerdà i Tremp. Aquesta cadena prioritza els continguts locals per davant de qualsevol altra tipus de contingut.

Tal i com apunta Martín, “la gent ens sintonitza per veure el que passa a prop de casa i que els pot afectar”. Respecte a les diferències més importants amb el periodisme que es fa a Barcelona, el cap d’informatius ho té clar: “a l’alta muntanya en moltes ocasions hem d’anar a la recerca de la informació o d’un fet “noticiable”…La nostra feina es centra en recórrer el territori”.

Una periodista de Pirineus TV. Foto: Pirineus TV

Informació pels que “vénen de fora”

El 1995 naixia la revista Pànxing de la Cerdanya, i més endavant es va editar Pànxing Pirineus. L’staff de totes dues capçaleres està format per un equip de dissenyadors, redactors, periodistes, fotògrafs, il·lustradors, comercials, administració i direcció. Un equip que compagina les tres capçaleres mensuals (Pànxing Cerdanya, Pànxing Berguedà i Pànxing Maresme) amb el Pànxing Pirineus. Segons la directora d’aquestes publicacions, Gemma Pàmies, el contingut d’aquestes revistes està molt determinat pel que busquen els de fora d’aquest territori. “La línia editorial de Pànxing és la del turisme, la cultura i l’oci i prioritzem sobretot els productes turístics de proximitat, on incloem continguts d’alta muntanya en pràcticament totes les edicions”, afirma.

Una ràdio al centre del Pirineu

Una altra mitjà de comunicació dins aquest microcosmos rodejat de muntanyes és Ràdio Seu, la ràdio de la Seu d’Urgell, que va iniciar la seva programació al 1985. La seva directora, Marta Pujantell, nascuda a la pròpia Seu, comenta el factor personal de la seva tasca professional. “El meu lligam amb l’emissora sempre ha anat més enllà d’una simple feina remunerada. Crec que és evident que treballar en un mitjà petit requereix una dedicació i un compromís personal elevat”, afirma. Aquesta emissora comarcal compta amb un finançament mixt. Per una part disposen d’una partida pressupostària de l’Ajuntament de la Seu i, per l’altra, amb la publicitat que genera la mateixa ràdio.

L’emissora s’ha convertit en una font informativa de referència a la Seu i l’Alt Urgell, i nombrosos mitjans andorrans aprofiten de forma acordada -citant-los- les notícies que generen, “encara que aquesta relació no és la mateixa amb els mitjans francesos, ja que es troben més lluny”. Els informatius són l’eix que vertebra la graella de la programació. Els butlletins de notícies s’elaboren amb informacions de la Seu, la comarca o la resta de l’Alt Pirineu i Aran. Una manera de mantenir informats els oients i seguidors d’allò que passa a la zona. “Qualsevol notícia vinculada al territori té cabuda en els butlletins…Molta informació ens arriba de forma directa de l’administració, institucions, entitats o particulars” conclou Pujantell.

Producció artesanal

Un càmera de Pirineus TV durant la retransmissió d’un partit (Foto: Pirineus TV)

A la manca d’un espai comunicatiu propi en aquesta part del territori català cal sumar-hi una relació inexistent amb els mitjans de comunicació dels països veïns. En els quatre mitjans de comunicació citats, la relació amb els mitjans francesos és inexistent. I tan sols Pirineus TV i Ràdio Seu mantenen una connexió amb el principat d’Andorra. El que queda clar, però, és que la informació elaborada a mil metres d’altitud, en un entorn ben diferent del que es pot trobar a la gran ciutat, es fa d’una manera més propera i artesanal  que a Barcelona, tenint molta cura de l’oient, espectador o lector que habita a qualsevol indret del Pirineu.

Reportatge publicat a Report.cat