Passat, present i futur de la finca del Putxet, “Manacor 1”

Entrada principal (Juan Pablo T-F)

Ubicada al cor del Putxet i molt a prop del parc d’aquest barri, ens trobem amb una finca de referència on, de moment, l’únic espai en ús és la caseta on vivia l’antic guarda de la finca i que ara s’anomena “espai Casa del Guarda de Manacor 1”. La Casa del Silenci, l’agrupament Escolta Santes i l’Associació de Veïns i Amics del Putxet són les tres entitats que fan ús de la caseta des del setembre de 2017. La finca té una superfície de 2.400 metres quadrats de jardí que les entitats no poden utilitzar, a més de la casa gran d’uns 900 metres quadrats i que està pendent de ser reformada per de l’Ajuntament.

“Manacor 1” es troba situada a la cantonada amb el carrer de Cadis i té, com a “veí”, (a la seva esquerra) el bosc privat i el palauet de la família Bertrán. A la seva dreta, si mirem cap a la muntanya del Tibidabo, hi ha una magnífica torre on s’ubica la seu de l’editorial Antoni Bosch i on, anteriorment, va viure fins a principis dels anys cinquanta Olga Sacharoff, una artista russa avantguardista. Finalment, la cara nord confina amb la finca de la família Miquel Abella.

Orígens

El carrer Manacor va tenir dos noms abans de l’actual: primer es va anomenar carrer del Putxet i posteriorment carrer de la Luna. A l’altre costat del carrer ens trobem, en un estat semi ruïnós, amb l’antic edifici de la clínica privada Sant Josep que, tancada ja fa un temps, en breu es convertirà en una residència privada per a persones de la tercera edat.

Plànol original de la reforma de l’any 1925 (Foto J.P. T-F)

La finca Manacor va ser construïda al 1900, segons consta al cadastre de Barcelona, i fou un encàrrec de José Bertrán i Musitu (1873-1957) advocat i polític barceloní, que va ser diputat al Congrés durant els primers anys del segle XX i, de manera molt breu, ministre del govern d’Espanya al 1922. Finalitzada la Guerra Civil Erich Víctor Zobel, industrial d’origen suís establert a la ciutat, va comprar la finca a José Bertrán. Zobel va viure des de llavors fins al seu traspàs a principis dels anys vuitanta. Per altra banda, la seva filla Olga Zobel casada amb un italià anomenat Carlo Cannavale (del que posteriorment es va divorciar), va viure també en aquesta casa juntament amb els seus dos fills Mónica i Alessandro.

Estat actual de la finca (J. P. T-F)

Últims anys

Malauradamet Alessandro va morir al 1988 d’un accident de trànsit i la seva mare Olga va traspassar al 2005. A partir de llavors la seva filla, que patia i pateix una minusvalidesa psíquica des de petita, es va quedar sola a la finca. Mónica tenia tres tutors legals que, al constatar que no tenia sentit que ella seguís en una finca tant gran i que suposava tantes despeses de manteniment, van demanar a l’Ajuntament de Barcelona que n’expropiés gran part, fet que va ser una realitat al juliol de 2009 (segons consta a l’Arxiu Municipal del districte de Sarrià-Sant Gervasi). Poc abans de l’expropiació Mónica, per designi dels seus tutors, va ser traslladada a viure a una residència de gent gran per poder ser atesa de forma contínua.

Ara que ja tenim nou govern municipal a l’Ajuntament de Barcelona veurem si es fa realitat convertir “Manacor 1” en un veritable centre cívic, que reclama des de fa temps l’Associació de Veïns del Putxet, i que es tan necessari per la gent que viu al barri.

Límit de la finca que confronta amb el bosc de Bertrán on apareix un diminut rierol d’aigua (Juan Pablo T-F)